La Legión VII como mecanismo de promoción social en la Hispania Citerior

Abstract

La entrada oficial en la historia de lo que sería conocida como Legio VII Gemina Pia Felix en Hispania, fue el inicio de un nuevo periodo que marcó las relaciones entre la provincia Hispania y Roma. No obstante, esta ocupación por parte del ejército, posiblemente no llegó a alterar de forma drástica el cometido ni las funciones de una institución militar, que llegó a constituir uno de los pilares fundamentales del régimen imperial. La asociación o dualidad ejército/provincia, se ha podido observar de una manera más profunda en el caso de la Península Ibérica, ya que los contingentes romanos fueron uno de los elementos determinantes en la configuración de las provincias más romanizadas del Mediterráneo Occidental, especialmente a partir del Alto Imperio. La evolución de los territorios hispanos y su romanización, fue siempre acompañada de la presencia de tropas romanas, aunque no siempre con éxito, cómo pudo suceder en la zona noroeste de la Península Ibérica. Dentro de los puestos y funciones del ejército, en este trabajo se va estudiar el desarrollo de los suboficiales, (especialmente los beneficiarii, frumentarii y cornicularii) de la legión VII, así como los soldados veteranii que llegaron a tener una relación más estrecha entre el ejército y la sociedad nativa durante la denominada Pax Romana, entre los siglos I al III d.C.

The official access into the history of what would be known as Legio VII Gémina Pia Félix in Hispania, was the beginning of a new period that standed out the relationship between the Hispanic Province and Rome. However, this occupation by the army could not possibly alter the drastic form of the assignment or the functions of a military institution, which became one of the fundamental pillars of the imperial regime. The association or duality army / province, has been observed in a deeper way in the case of the Iberian Peninsula, although the Roman contingents were one of the determining elements in the configuration of the most Romanized provinces of the Western Mediterranean, especially from the High Empire. The evolution of the Hispanic territories and their romanization, always was accompanied by the presence of Roman troops, although not always successful, as could have happened in the northwestern part of the Iberian Peninsula. Within the positions and functions of the army, this work will study the development of non-commissioned officers (especially beneficiarii, frumentarii and cornicularii) of Legio VII, as well as veteranii soldiers that a closer relationship between the army and native society, was taken during the Pax Romana, between the 1st and 3rd centuries AD.

L'entrada oficial a la història del que seria coneguda com a Legio VII Gemina Pia Felix a Hispània, va ser l'inici d'un nou període que va marcar les relacions entre la província Hispània i Roma. No obstant això, aquesta ocupació per part de l'exèrcit, possiblement no va arribar a alterar de forma dràstica la comesa ni les funcions d'una institució militar, que va arribar a constituir un dels pilars fonamentals del règim imperial. L'associació o dualitat, exèrcit / província, s'ha pogut observar d'una manera més profunda en el cas de la península Ibèrica, ja que els contingents romans van ser un dels elements determinants en la configuració de les províncies més romanitzades de la Mediterrània Occidental, especialment a partir de l'Alt Imperi. L'evolució dels territoris hispans i la seva romanització, va ser sempre acompanyada de la presència de tropes romanes, encara que no sempre amb èxit, com va poder succeir a la zona nord-oest de la península Ibèrica. Dins dels llocs i funcions de l'exèrcit, en aquest treball es va estudiar el desenvolupament dels sotsoficials (especialment els beneficiarii, frumentarii i cornicularii) de la legió VII, així com els soldats veteranii que van arribar a tenir una relació més estreta entre l'exèrcit i la societat nativa durant l'anomenada Pax Romana, entre els segles I - III d.C.