Estudi empíric sobre la semàntica verbal del català: el cas de la modalitat de l'acció

Abstract

L'objecte d'estudi fonamental del present treball és la modalitat de l'acció dels verbs, és a dir, la vessant lèxica de l'aspecte. Com és sabut, l'aspecte i les relacions temporals expressades pel verb és un dels àmbits gramaticals que ha generat més interès en la lingüística teòrica dels últims segles. La primera distinció conceptual rellevant en l'àmbit de l'aspectologia és la que es fa entre temps i aspecte. Ambdues categories tenen a veure amb l'expressió de les relacions temporals en el llenguatge. La principal diferència la trobem en el fet que el temps gramatical és una categoria díctica que fa referència a la temporalitat externa de la situació designada (present, passat, futur), mentre que l'aspecte és una categoria relacionada amb la temporalitat interna de la situació.

This paper presents an empirical study on Catalan verbal semantics, more specifically on Aktionsart categories, based on real linguistic data from the Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC, Catalan Computerized Textual Corpus). This work includes a large and varied set of verbal predicates, as well as grammatical constructions, with the primary purpose of providing empirical evidence that sheds light on one of the most prolific discussions in the literature on aspect: how and to what extent lexical semantics and syntax interact in the linguistic encoding of aspectual information. The data show that, although Aktionsart categories, when compared to each other, display different morphosyntactic usage patterns, the internal structuring of each category is not homogeneous; on the contrary, they present a gradient structuring, with prototypical members which do not accept aspectual shifting, and more flexible ones which may move towards other aspectual categories.