Please use this identifier to cite or link to this item:

http://hdl.handle.net/10609/118446
Full metadata record
DC FieldValueLanguage
dc.contributor.authorJuan, Carlos G.-
dc.date.accessioned2020-06-30T11:20:14Z-
dc.date.available2020-06-30T11:20:14Z-
dc.date.issued2020-06-01-
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/10609/118446-
dc.description.abstractEl presente trabajo ofrece una discusión teórica sobre dos tendencias educativas de rigurosa actualidad: la robótica educacional y el movimiento maker en la educación. El uso de robots u otros dispositivos electrónicos similares en el aula, así como el desarrollo de los propios dispositivos, forman parte de diferentes dinámicas didácticas que se apoyan en estas tendencias. En ellas se suele contemplar tanto el diseño como la fabricación de los dispositivos. Es común que se caractericen por la presencia de diversos paradigmas de la instrucción tecnopedagógica como el aprendizaje hands-on mind-on, DIY, los FabLab, la fabricación digital o los lenguajes de programación tangibles. Estas dinámicas se pueden aplicar en todo tipo de contextos instructivos, con todo tipo de objetivos formativos, y centradas en todo tipo de contenidos. Este trabajo presenta una revisión del estado del arte de ambos conceptos con el objetivo de identificar los aspectos principales que han sido tratados y las conclusiones a las que se ha llegado. Además, tras detectar la ausencia de estudios exhaustivos sobre la relación existente entre ambos paradigmas, este documento analiza las implementaciones conjuntas, de qué manera se afectan el uno al otro, y cómo afectan a los resultados formativos. Con todo ello, el presente trabajo pretende convertirse en una lectura de referencia para todo aquel interesando en iniciarse en estas dos tendencias y conocer las diferentes posturas al respecto disponibles en la literatura científica.es
dc.description.abstractEl present treball ofereix una discussió teòrica sobre dues tendències educatives de rigorosa actualitat: la robòtica educacional i el moviment maker en l'educació. L'ús de robots o altres dispositius electrònics similars a l'aula, així com el desenvolupament dels dispositius, formen part de diferents dinàmiques didàctiques que es recolzen en aquestes tendències. En elles se sol contemplar tant el disseny com la fabricació dels dispositius. És comú que es caracteritzin per la presència de diversos paradigmes de la instrucció tecnopedagógica com ara l'aprenentatge hands-on mind-on, DIY, els FabLab, la fabricació digital o els llenguatges de programació tangibles. Aquestes dinàmiques es poden aplicar en tot tipus de contextos instructius, amb tota mena d'objectius formatius, i centrades en tot tipus de continguts. Aquest treball presenta una revisió de l'estat de l'art de tots dos conceptes amb l'objectiu d'identificar-ne els aspectes principals que han estat tractats i les conclusions a què s'ha arribat. A més a més, després de detectar l'absència d'estudis exhaustius sobre la relació existent entre els dos paradigmes, aquest document n¿analitza les implementacions conjuntes, de quina manera s¿afecten l'un a l'altre, i com afecten els resultats formatius. Amb tot això, el present treball pretén convertir-se en una lectura de referència per a tota persona interessada a iniciar-se en aquestes dues tendències i conèixer les diferents postures al respecte disponibles a la literatura científica.ca
dc.description.abstractThe present work shows a theoretical discussion on two state-of-the-art educational trends: educational robotics and the maker movement in education. The use of robots or other similar electronic devices in the classroom, as well as the development of the devices themselves, are part of different didactic dynamics that are supported by these trends. They usually concern both the design and the manufacture of the devices. They are usually characterized by the presence of several techno-pedagogical instruction paradigms such as hands-on mind-on learning, DIY, FabLab, digital fabrication or tangible programming languages. These methodologies can be applied in all kinds of instructional contexts, with all kinds of training objectives, and focused on all kinds of contents. This work provides a review of the state of the art of both concepts in order to identify the main aspects analyzed by the scientific literature and the reached conclusions. Furthermore, after detecting the absence of exhaustive studies on the relationship between the two paradigms, this document analyzes joint implementations, how they affect each other, and how they affect the cognitive results. Hence, this document aims to become a reference reading for anyone interested in getting started into these two current trends and willing to know the different approaches to the subject available in the scientific literature.en
dc.language.isospa-
dc.publisherUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)-
dc.subjectrobótica educacionales
dc.subjectmovimiento makeres
dc.subjectaprendizaje hands-on mind-onen
dc.subjectDIYen
dc.subjectFabLaben
dc.subjectfabricación digitales
dc.subjectlenguajes de programación tangibleses
dc.titleDiscusión sobre la robótica educacional y el movimiento maker en educación: perspectivas y retos-
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/masterThesis-
dc.rights.licensehttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/-
dc.contributor.directorMerche Martin Perpiñá-
dc.contributor.tutorMontse Roca López-
Appears in Collections:Bachelor thesis, research projects, etc.

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
cgjuanTFM0620.pdfRobótica y movimiento maker en educación, TFM Carlos G. Juan1.03 MBAdobe PDFView/Open

This item is licensed under a Creative Commons License Creative Commons