Temporalitats narratives en la hiperficció cinematogràfica. Cas pràctic: Black Mirror: Bandersnatch, del cinema al cinema interactiu

Abstract

Temporalitats narratives en la hiperficció cinematogràfica és un treball d'investigació que neix amb la voluntat d'analitzar les estructures temporals no lineals del relat cinematogràfic, posant en relleu els recursos narratius emprats en el cinema per tal de desenvolupar aquestes estructures narratives. Aquestes narracions defugen de la linealitat cronològica i demanden una creixent participació activa de l'espectador com a pensador. Aquesta relació activa del cinema i l'espectador té la seva culminació en l'experimentació amb les narratives interactives de l'hipertext i del videojoc inscrites dins del relat cinematogràfic. A partir d'aquesta investigació ens proposem analitzar la recent pel·lícula interactiva de Netflix, Black Mirror: Bandersnatch, que es desplega davant de l'espectador com a una experiència cinematogràfica a cavall entre l'obra hipertextual i el videojoc. Amb l'anàlisi de Black Mirror: Bandersnatch, en proposem descobrir quins són els trets característics que comparteix aquesta pel·lícula interactiva amb la narrativa no lineal del cinema, l'hipertext i el videojoc.

Temporalidades narrativas en la hiperficción cinematográfica es un trabajo de investigación que nace con la voluntad de analizar las estructuras temporales no lineales del relato cinematográfico, poniendo de relieve los recursos narrativos empleados en el cine para desarrollar estas estructuras narrativas. Estas narraciones rehuyen de la linealidad cronológica y demandan una creciente participación activa del espectador como pensador. Esta relación activa del cine y el espectador tiene su culminación en la experimentación con las narrativas interactivas del hipertexto y del videojuego inscritas dentro del relato cinematográfico. A partir de esta investigación nos proponemos analizar la reciente película interactiva de Netflix, Black Mirror: Bandersnatch, que se despliega ante el espectador como una experiencia cinematográfica a caballo entre la obra hipertextual y el videojuego. Con el análisis de Black Mirror: Bandersnatch, nos proponemos descubrir cuáles son los rasgos característicos que comparte esta película interactiva con la narrativa no lineal del cine, el hipertexto y el videojuego.

Temporalidades narrativas en la hiperficción cinematográfica (Narrative temporalities in cinematographic hyperfiction) is a research work that was born with the aim of analysing the non-linear temporal structures of the cinematographic story, highlighting the narrative resources used in cinema to develop these narrative structures. These narratives avoid chronological linearity and demand a growing active participation of the spectator as a thinker. This active relationship between cinema and the spectator has its culmination in the experimentation with the interactive narratives of hypertext and video games inscribed within the cinematic narrative. Based on this research, we propose to analyse the recent interactive film by Netflix, Black Mirror: Bandersnatch, which unfolds before the spectator as a cinematographic experience halfway between the hypertextual work and the video game. With the analysis of Black Mirror: Bandersnatch, we aim to discover what characteristic features this interactive film shares with the non-linear narrative of cinema, hypertext and videogames.