Irene Polo, retrat d'una època. La mirada femenina en el periodisme de la II República

Abstract

L'obra d'Irene Polo, com la de María Luz Morales, Anna Murià, Aurora Bertrana o Teresa Arquimbau, representa l'entrada del periodisme femení durant uns anys especialment convulsos a Catalunya. Entre dues dictadures i en el marc de l'obertura política i social de la II República espanyola en què les dones engegaren un procés de reivindicació de drets, la periodista donà veu tant a les dones com a les causes socials i polítiques de l'època, tal com es pot comprovar en els seus articles entorn al dret a vot de les dones. El present TFG pretén identificar les principals característiques socials i polítiques dels anys trenta, com ara el dret de vot femení o les lluites laborals, a través del periodisme literari, així com conèixer el paper de la dona en la vida periodística i literària del període d'entreguerres a nivell general i, concretament, estudiar la figura d'Irene Polo en el marc del periodisme literari de la II República. A més, després després d'introduir la trajectòria personal i professional d'Irene Polo analitzarem els articles de la periodista a partir del buidatge dels articles publicats a la premsa de l'època. En l'anàlisi d'aquests materials ens centrarem en l'estil dels seus articles i les característiques que el defineixen així com els temes principals sobre els quals escriu l'autora. La nostra hipòtesi és que el periodisme de Polo pretén visibilitzar situacions de vulnerabilitat de sectors desafavorits i que, per tant, es tracta d'un periodisme compromès amb la república.

La obra de Irene Polo, como la de María Luz Morales, Anna Murià, Aurora Bertrana o Teresa Arquimbau, representa la entrada del periodismo femenino durante unos años especialmente convulsos en Cataluña. Entre dos dictaduras y en el marco de la apertura política y social de la II República española en que las mujeres pusieron en marcha un proceso de reivindicación de derechos, la periodista dio voz tanto a las mujeres como las causas sociales y políticas de la época, tal como se puede comprobar en sus artículos entorno al derecho a voto de las mujeres. El presente TFG pretende identificar las principales características sociales y políticas de los años treinta, como por ejemplo el derecho de voto femenino o las luchas laborales, a través del periodismo literario, así como conocer el papel de la mujer en la vida periodística y literaria del periodo de entreguerras a nivel general y, concretamente, estudiar la figura de Irene Polo en el marco del periodismo literario de la II República. Además, después de introducir la trayectoria personal y profesional de Irene Polo analizaremos los artículos de la periodista a partir del vaciado de los artículos publicados a la prensa de la época. En el análisis de estos materiales nos centraremos en el estilo de sus artículos y las características que lo definen así como los temas principales sobre los cuales escribe la autora. Nuestra hipótesis es que el periodismo de Polo pretende visibilizar situaciones de vulnerabilidad de sectores desfavorecidos y que, por lo tanto, se trata de un periodismo comprometido con la república.

The work of Irene Polo, like that of María Luz Morales, Anna Murià, Aurora Bertrana and Teresa Arquimbau, represents the entry of female journalism into Catalonia during a particularly turbulent period. Between two dictatorships and within the framework of the political and social opening of the Second Spanish Republic, in which women set in motion a process of demanding rights, the journalist gave a voice both to women and to the social and political causes of the time, as can be seen in her articles on women's right to vote. This TFG aims to identify the main social and political characteristics of the 1930s, such as women's right to vote or labour struggles, through literary journalism, as well as to understand the role of women in journalistic and literary life in the inter-war period in general and, specifically, to study the figure of Irene Polo in the framework of literary journalism in the Second Republic. Furthermore, after introducing Irene Polo's personal and professional career, we will analyse the journalist's articles based on the emptiness of the articles published in the press of the time. In the analysis of these materials we will focus on the style of her articles and the characteristics that define it as well as the main themes on which the author writes. Our hypothesis is that Polo's journalism aims to make visible situations of vulnerability of disadvantaged sectors and that, therefore, it is a journalism committed to the republic.