Didáctica universitaria en la era 2.0: competencias docentes en campus virtuales

Abstract

La pujanza de la sociedad de las tecnologías y de la información, y la irrupción del fenómeno de la web 2.0 en los contextos formativos universitarios han provocado un profundo viraje en las funciones que deben desempeñar los docentes. La capacitación didáctica y tecnológica del profesorado se está convirtiendo en un imperativo para hacer frente a las nuevas situaciones de enseñanza-aprendizaje desarrolladas en escenarios virtuales y/o con el apoyo de herramientas tecnológicas. En el presente trabajo se enuncian las competencias didácticas, tecnológicas y tutoriales que deben definir al docente 2.0 que desempeña sus tareas inmerso en entornos tecnológicos, las cuales están directamente relacionadas con aspectos intrínsecos al modelo instructivo adoptado, al contexto y a las nuevas herramientas mediadoras. Esas competencias profesionales van a plasmarse en la orientación dispensada a los estudiantes, en su capacidad para el diseño de materiales didácticos multimedia motivadores, en la formulación de actividades colaborativas, etc. Tras encuestar a 70 docentes y a más de 840 estudiantes pertenecientes a las universidades españolas que integran el Campus Virtual Compartido del G9 (Cantabria, La Rioja, Extremadura, Oviedo, Pública de Navarra, Baleares, País Vasco, Zaragoza y Castilla-La Mancha), se ponen de manifiesto las fortalezas y debilidades detectadas en los docentes, y se subrayan las necesidades formativas más acuciantes, en consonancia con las demandas suscitadas por los planes de convergencia europea. Entre las fortalezas señaladas por docentes y estudiantes -implicados en procesos formativos virtuales- destacan la correcta formulación de actividades que ha propiciado el aprendizaje, la variedad de recursos didácticos utilizados, la interactividad de los contenidos, etc. Y, como principales debilidades, la falta de propuestas efectivas de prácticas que promuevan un aprendizaje colaborativo a través de la participación e interacción entre todos los estudiantes, y la escasez de comentarios individualizados de apoyo y ánimo en relación a sus progresos en el aprendizaje.

La puixança de la societat de les tecnologies i de la informació i la irrupció del fenomen del web 2.0 en els contextos formatius universitaris han provocat un tomb profund en les funcions que han d'exercir els docents. La capacitació didàctica i tecnològica del professorat es va convertint en un imperatiu per a afrontar les noves situacions d'ensenyament-aprenentatge dutes a terme en escenaris virtuals o amb el suport d'eines tecnològiques. En aquest treball s'enuncien les competències didàctiques, tecnològiques i tutorials que han de definir el docent 2.0, que exerceix les tasques immers en entorns tecnològics, les quals es relacionen directament amb aspectes intrínsecs al model instructiu que s'ha adoptat, al context i a les noves eines mitjanceres. Aquestes competències professionals es plasmaran en l'orientació que es donarà als estudiants, en la capacitat per al disseny de materials didàctics multimèdia motivadors, en la formulació d'activitats col·laboratives, etc. Després d'enquestar 70 docents i més de 840 estudiants pertanyents a les universitats espanyoles que integren el campus virtual compartit del G9 (Cantàbria, la Rioja, Extremadura, Oviedo, Pública de Navarra, Balears, País Basc, Saragossa i Castella-la Manxa), es posen de manifest les fortaleses i debilitats que s'han detectat en els docents, i es recalquen les necessitats formatives més urgents, d'acord amb les demandes que s'han generat amb els plans de convergència europea. Entre les fortaleses que han assenyalat els docents i els estudiants -implicats en processos formatius virtuals-, es destaquen la formulació correcta d'activitats que ha afavorit l'aprenentatge, la varietat dels recursos didàctics utilitzats, la interactivitat dels continguts, etc. I, com a principals debilitats, han indicat la falta de propostes efectives de pràctiques que promoguin un aprenentatge col·laboratiu per mitjà de la participació de tots els estudiants i de la interacció entre tots, i l'escassetat de comentaris individualitzats de suport i ànim relatius als progressos en l'aprenentatge.

The rise of the information technology society and the advent of the Web 2.0 phenomenon in university education contexts have brought about a profound shift in the functions of teaching staff. The teaching and technology training of such staff is becoming an imperative need in order to cope with the challenges of new teaching-learning situations generated in virtual settings and/or with the support of technological tools. This article describes the teaching, technology and tutoring competencies that 2.0 lecturers should have, given the fact that they undertake their tasks in technology-mediated environments. These tasks are directly related to aspects inherent to the adopted instructional model, to the context and to the new mediating tools. Student guidance, the capacity to design motivating multimedia materials and the formulation of collaborative activities are but some of some of the forms that these professional competencies take. After surveying 70 lecturers and more than 840 students at the Spanish universities belonging to the Campus Virtual Compartido del G9 (a virtual campus comprising the universities of Cantabria, La Rioja, Extremadura, Oviedo, the Balearic Islands, the Basque Country, Zaragoza and Castilla-La Mancha, and the Public University of Navarre), the lecturers strengths and weaknesses were highlighted and the most pressing training needs were underscored, in keeping with the demands of European convergence plans. Among the strengths mentioned by the lecturers and the students involved in the virtual education processes were the proper formulation of activities that foster learning, the variety of teaching resources used, content interactivity, etc. The main weaknesses were the lack of effective proposals for practicals that promote collaborative learning through participation and interaction among all students, and the lack of personalised comments of support and encouragement in relation to the students' learning progress.