Teoría de la actividad y diseño de cursos virtuales: la enseñanza de matemáticas discretas en Ciencias de la Computación

Abstract

El objetivo de este estudio es presentar una experiencia de aprendizaje virtual a distancia en el ámbito de la enseñanza de las matemáticas en educación superior. El curso se ofrece como programa de apoyo para alumnos de un máster de Ciencias de la Computación y está específicamente diseñado para satisfacer las necesidades de los estudiantes que iniciaban dicho programa, particularmente la falta de comprensión del lenguaje lógico detectada en varias promociones anteriores de los alumnos del CENIDET. El curso tiene como objetivo el desarrollo de la habilidad de uso del lenguaje lógico, la cual es básica para cursar con éxito el máster de Ciencias de la Computación, así como para su posterior aplicación en contextos profesionales relacionados con la Ingeniería computacional. Dieciocho estudiantes distribuidos por todo México participaron voluntariamente en el estudio bajo la dirección de un tutor. El diseño tecnopedagógico del curso se basa en dos premisas teóricas. Las decisiones didácticas relacionadas con el contenido se fundamentan en varios conceptos derivados de la segunda generación de la Teoría de la Actividad (TA). El concepto de «base de orientación para la acción» ha sido particularmente útil para definir las habilidades que se esperaba que desarrollaran los estudiantes. Las decisiones didácticas relacionadas con la interacción de los participantes se basan en el modelo de enseñanza acelerada en equipo de Slavin. A continuación se expone detalladamente la estructura del curso y se presentan algunos extractos de la interacción de los estudiantes para ilustrar su proceso de aprendizaje.

The aim of this article is to present a distance e-learning experience of mathematics in higher education. The course is offered as a remedial program for master's degree students of Computer Science. It was designed to meet the particular needs of the students entering the master's degree program, as a response to the lack of understanding of logical language which was identified in several previous cohorts of students at CENIDET. The course addresses mathematical abilities of comprehensive functional use of logical language as a basic ability to be developed for later successful participation in the Master of Computer Science and also for later use in professional contexts of Computer Engineering. Eighteen students distributed throughout Mexico volunteered to participate under the guidance of one instructor. The techno-pedagogical design of the course is grounded on two theoretical approaches. Content-related instructional decisions are supported by different concepts of the second generation of Activity Theory. The concept of Orienting Basis of an Action was particularly useful to define the skills the students were expected to develop. Instructional decisions related to the participants' interaction are underpinned by Slavin's Team Accelerated Instruction model. We present the course structure in detail and provide some student interaction excerpts in order to illustrate their learning progress.

L'objectiu d'aquest estudi és presentar una experiència d'aprenentatge virtual a distància en l'àmbit de l'ensenyament de les matemàtiques en l'ensenyament superior. El curs s'ofereix com a programa de suport per a alumnes d'un màster de ciències de la computació i s'ha dissenyat específicament per a satisfer les necessitats dels estudiants que començaven aquest programa, particularment la manca de comprensió del llenguatge lògic que s'ha detectat en diverses promocions anteriors dels alumnes del CENIDET. El curs té com a objectiu el desenvolupament de l'habilitat d'ús del llenguatge lògic, que és bàsica per a cursar amb èxit el màster de Ciències de la computació, i també per a l'aplicació posterior d'aquests coneixements en contextos professionals relacionats amb l'enginyeria computacional. Divuit estudiants distribuïts per tot Mèxic van participar voluntàriament en l'estudi sota la direcció d'un tutor. El disseny tecnopedagògic del curs es basa en dues premisses teòriques. Les decisions didàctiques relacionades amb el contingut es fonamenten en diversos conceptes derivats de la segona generació de la teoria de l'activitat (TA). El concepte «base d'orientació per a l'acció» ha estat particularment útil per a definir les habilitats que s'esperava que desenvolupessin els estudiants. Les decisions didàctiques relacionades amb la interacció dels participants es basen en el model d'ensenyament accelerat en equip de Slavin. Tot seguit s'exposa detalladament l'estructura del curs i es presenten alguns extractes de la interacció dels estudiants per a il·lustrar-ne el procés d'aprenentatge.