Progresión radiográfica en pacientes con Espondiloartritis Axial en tratamiento con anti-TNF

Abstract

Contexto: La eficacia clínica de los anti-TNF en la espondiloartritis axial (EspAax) ha sido ampliamente demostrada en ensayos clínicos aleatorizados. Algunos estudios observacionales sugieren que el tratamiento a largo plazo con anti-TNF (más de 4 años) podrían ralentizar la progresión radiográfica en EspAax. Existen datos que sugieren que el efecto del anti-TNF en la progresión radiográfica puede estar mediado por la reducción de la actividad de la enfermedad. Objetivo: Evaluar la relación de la actividad de la enfermedad con la progresión radiográfica en pacientes con EspAax en tratamiento con anti-TNF. Metodología: Un total de 101 paciente de la base de datos del registro español de pacientes con Espondiloartritis en terapia biológica (REGISPONSERBIO) han sido incluidos en el análisis. Para valorar la relación de la actividad de la enfermedad (medida por ASDAS) con la progresión radiográfica se ha realizado un modelo de regresión lineal múltiple. Tomando como variable independiente de progresión radiográfica, la diferencia entre el mSASSS de seguimiento con el inicial. Los predictores del modelo se ajustan según el método AIC. Resultados: El modelo de regresión lineal múltiple resultante es capaz de explicar el 61.8% de la variabilidad observada en la progresión radiográfica (R2: 0.6891, R2- Adjusted: 0.6182). El test F muestra que es significativo (p valor de 3.046e-10). La beta de la variable diferencia de ASDAS es de 0.893 (p= 0.011) con un IC al 95% de 0.225- 1.561.

Context: L'eficàcia clínica dels anti-TNF en la espondiloartritis axial (EspAax) ha estat àmpliament demostrada en assaigs clínics aleatoritzats. Alguns estudis observacionals suggereixen que el tractament a llarg termini amb anti-TNF (més de 4 anys) podrien alentir la progressió radiogràfica en EspAax. Existeixen dades que suggereixen que l'efecte de l'anti-TNF en la progressió radiogràfica pot estar mediat per la reducció de l'activitat de la malaltia. Objectiu: Avaluar la relació de l'activitat de la malaltia amb la progressió radiogràfica en pacients amb EspAax en tractament amb anti-TNF. Metodologia: Un total de 101 pacient de la base de dades de l'registre espanyol de pacients amb Espondiloartritis en teràpia biològica (REGISPONSERBIO) han estat inclosos en l'anàlisi. Per valorar la relació de l'activitat de la malaltia (mesura per ASDAS) amb la progressió radiogràfica s'ha realitzat un model de regressió lineal múltiple. Prenent com a variable independent de progressió radiogràfica, la diferència entre el mSASSS de seguiment amb l'inicial. Els predictors de el model s'ajusten segons el mètode AIC. Resultats: El model de regressió lineal múltiple resultant és capaç d'explicar el 61.8% de la variabilitat observada en la progressió radiogràfica (R2: 0,6891, R2- Adjusted: 0,6182). El test F mostra que és significatiu (p valor de 3.046e-10). La beta de la variable diferència d'ASDAS és de 0.893 (p = 0.011) amb un IC a l'95% de 0.225- 1.561.

Background: Clinical efficacy of TNF inhibitors (TNFi) in axial spondyloarthritis (axSpA) has been widely probed in randomized control trials. In clinical practice, some studies suggested that long-term treatment with TNFi (more than 4 years) could slow down radiographic progression in axSpA. Furthermore, it is thought that the effect of TNFi on radiographic progression may be mediated by reducing disease activity. Objetive: To evaluate the relationship between disease activity and radiographic progression in axSpA patients treated with TNFi Methods: 101 patients with axSpA, from the Spanish Register of Biological Therapy in Spondyloarthritides (REGISPONSERBIO) were included in the analysis. To evaluate the relationship between disease activity (measured by ASDAS) with radiographic progression we have performed a multiple linear regression. The independent variable of radiographic progression used was the difference between the follow-up mSASSS with the initial one. The model predictors are adjusted according to the AIC method. Results: The multiple lineal regression model can explain the 61.8% of the observed variability in radiographic progression (R2: 0.6891, R2-Adjusted: 0.6182). The F test shows that it is significant (p value of 3.046e-10). The beta of the ASDAS difference variable is 0.893 (p= 0.011) with a 95% CI of 0.225-1.561. Conclusions: For each point of difference in ASDAS, the radiographic progression can be expected to increase by an average of 0.89. Meaning that the lower the clinical activity measured by ASDAS, the lower the radiographic progression measured by the mSASSS.