La recepció de l'Adolphe, de Benjamin Constant, en la literatura catalana

Abstract

Aquest treball vol determinar com i quan s'ha produït la recepció de la novel·la Adolphe (1816), de Benjamin Constant, en la literatura catalana. Per fer-ho, hem recorregut a les tres traduccions que existeixen: la d'Agustí Esclasans (1928), la de Marta Hernández Pibernat (2001) i la de Josep M. Muñoz Lloret (2013). L'acarament de totes tres amb l'original i entre si ens ha permès observar quines han estat les apostes dels traductors i/o de les editorials i, per tant, delimitar sota quin prisma s'ha llegit l'Adolphe en català. Fruit de l'estudi, hem constatat que la recepció de l'Adolphe no només ha estat tardana, sinó que ha estat fortament condicionada per cada traducció; de forma especial per les circumstàncies del moment, els criteris filològics i l'aposta de les editorials. Les traduccions han estat mediatitzades en diferent grau, amb aproximacions de tall sourciste i de tall cibliste. La traducció tardana de l'Adolphe al català és un reflex de les dificultats d'establiment i consolidació del camp literari d'expressió catalana als segles XX i XXI.

Este trabajo quiere determinar cómo y cuándo se ha producido la recepción de la novela Adolphe (1816), de Benjamin Constant, en la literatura catalana. Con este fin, hemos recorrido a las traducciones que existen: la de Agustí Esclasans (1928), la de Marta Hernández Pibernat (2001) y la de Josep M. Muñoz Lloret (2013). La comparación de todas tres con el original y entre ellas nos ha permitido observar cuáles han sido las apuestas de los traductores y/o de las editoriales y, por lo tanto, delimitar bajo qué prisma se ha leído Adolphe en catalán. Fruto del estudio hemos podido constatar que la recepción de Adolphe no solamente ha sido tardía, sino que también se ha visto condicionada por cada traducción; de forma especial por las circunstancias del momento, los criterios filológicos y la apuesta de las editoriales. Las traducciones han sido mediatizadas en diferente medida, con aproximaciones de tipo fuente y de tipo meta. La traducción tardía de Adolphe al catalán es un reflejo de las dificultades de establecimiento y consolidación del campo literario de expresión catalana en los siglos XX y XXI.

The aim of this work is to determine how and when the novel Adolphe (1816), by Benjamin Constant, was received in Catalan literature. To this end, we have reviewed the translations that exist: that of Agustí Esclasans (1928), that of Marta Hernández Pibernat (2001) and that of Josep M. Muñoz Lloret (2013). The comparison of all three with the original and between them has allowed us to observe the translators' and publishers' choices and, therefore, to delimit under which prism Adolphe has been read in Catalan. As a result of the study, we have been able to verify that Adolphe's reception has not only been late, but has also been conditioned by each translation; especially due to the circumstances of the moment, the philological criteria and the commitment of the publishers. The translations have been mediated to different degrees, with source-type and meta-type approaches.