Uso de probióticos en el tratamiento del síndrome de intestino irritable

Abstract

El síndrome de intestino irritable (SII) es una patología gastrointestinal que cursa con dolor abdominal asociado a la defecación y cambio en la consistencia de las heces. A pesar de que su patofisiología no está totalmente clara, se la ha relacionado con una alteración de la microbiota. En esta línea se han desarrollado los probióticos, microorganismos vivos que buscan ayudar en el tratamiento de la enfermedad. El presente estudio pretende revisar los resultados recientes obtenidos en ensayos con probióticos. Al considerar la mejora en diversos parámetros representativos del SII (síntomas generales, dolor abdominal, hinchazón, cambio en la consistencia de las heces y mejora de la calidad de vida), se observa un gran porcentaje de mejoría, especialmente en el dolor abdominal y en los síntomas globales. Esta mejoría es más notable en los probióticos constituidos por una sola cepa de microorganismo, y podría deberse al efecto beneficioso por parte de los probióticos sobre la disbiosis intestinal, así como a la modulación que estos ejercen sobre la respuesta inmune. No obstante, es complicado obtener conclusiones claras, ya que se trata de estudios de duración variable y que utilizan distintas cepas y dosis de los microorganismos. Por tanto, los probióticos pueden ayudar a tratar el SII, pero se necesitan más evidencias para poder establecer recomendaciones sobre las cepas y dosis beneficiosas, así como aclarar los mecanismos de acción por los que actúan dichos probióticos.

Irritable bowel syndrome (IBS) is a gastrointestinal disease that causes abdominal pain associated with defecation and changes in stool consistency. Although its pathophysiology remains unclear, it has been related to an alteration of the microbiota. This is why probiotics (live organisms that seek to help in the improvement of symptoms) have been developed. The aim of this study is to review recent results obtained in trials with probiotics. When considering the improvement in various representative parameters of IBS (general symptoms, abdominal pain, bloating, change in stool consistency and improvement in quality of life), a large percentage of improvement is observed, especially in abdominal pain and global symptoms. This improvement is more noticeable in single-strain probiotics, and could be due to the beneficial effect of probiotics on intestinal dysbiosis, as well as to the modulation they exert on the immune response. However, it is difficult to draw clear conclusions, since these are studies of variable duration and they use different strains and doses of microorganisms. In addition, the symptomatology of the disease is varied and the placebo effect of the studies is quite considerable. Therefore, probiotics may help to treat IBS, but more evidence is needed to establish recommendations on beneficial strains and doses, as well as to clarify the mechanisms of action by which these probiotics work.

La síndrome d'intestí irritable (SII) és una patologia gastrointestinal que cursa amb dolor abdominal associat a la defecació i canvi en la consistència de la femta. Tot i que la seva patofisiologia no està totalment clara, se l'ha relacionat amb una alteració de la microbiota. En aquesta línia s'han desenvolupat els probiòtics, microorganismes vius que busquen ajudar en el tractament de la malaltia. El present estudi pretén revisar els resultats recents obtinguts en assajos amb probiòtics. A l'considerar la millora en diversos paràmetres representatius de l'SII (símptomes generals, dolor abdominal, inflor, canvi en la consistència de la femta i millora de la qualitat de vida), s'observa un gran percentatge de millora, especialment en el dolor abdominal i en els símptomes globals. Aquesta millora és més notable en els probiòtics constituïts per una sola soca de microorganisme, i podria ser degut a l'efecte beneficiós per part dels probiòtics sobre la disbiosi intestinal, així com a la modulació que aquests exerceixen sobre la resposta immune. No obstant això, és complicat obtenir conclusions clares, ja que es tracta d'estudis de durada variable i que utilitzen diferents soques i dosis dels microorganismes. Per tant, els probiòtics poden ajudar a tractar el SII, però calen més evidències per poder establir recomanacions sobre els ceps i dosis beneficioses, així com aclarir els mecanismes d'acció pels quals actuen aquests probiòtics.