Relación entre los factores de burnout y la irritación en el entorno laboral

Abstract

El presente estudio busca analizar la relación entre dos de los efectos psicosociales de la exposición al estrés en el entorno laboral: el Síndrome de estar Quemado en el Trabajo (SQT) o burnout, y la Irritación, en sus dos vertientes: cognitiva o rumiación y emocional o irritabilidad. El SQT surge como una respuesta al estrés cuando fallan las estrategias funcionales de afrontamiento, y no solo tiene un alto impacto en la salud y calidad de vida del trabajador, sino que tiene consecuencias a nivel organizacional, como son el incremento del absentismo, rotación y abandono del trabajo, la disminución en compromiso, o el deterioro en la calidad del trabajo. La irritación se puede definir como un estado de agotamiento psicológico progresivo que no puede paliarse con los descansos normales, y, al igual que el SQT, tiene consecuencias tanto en la salud de los trabajadores (problemas psicológicos, depresión, fatiga, etc.), como en el bienestar de la organización (aparición de comportamiento laboral contraproducente). El trabajo persigue profundizar en la relación entre ambos conceptos y analizar si los factores de burnout resultan ser un buen predictor de los factores de irritación. Mediante la aplicación de dos cuestionarios de burnout: (Maslach Burnout Inventory General Survey, (1996) y el Cuestionario para la Evaluación del Síndrome de Quemarse por el Trabajo (2005) y uno de irritación (Irritation Scale (1986)), a una muestra de trabajadores en activo, hemos obtenido resultados que avalan, al menos parcialmente, las hipótesis, es decir, que la irritación, tanto emocional como cognitiva, se ve influenciada por ciertos factores de burnout.

El present estudi busca analitzar la relació entre dos dels efectes psicosocials de l'exposició a l'estrès en l'entorn laboral: la Síndrome d'estar Cremat en el Treball (SQT) o burnout, i la Irritació, en les seves dues vessants: cognitiva o rumiación i emocional o irritabilitat. El SQT sorgeix com una resposta a l'estrès quan fallen les estratègies funcionals d'afrontament, i no solament té un alt impacte en la salut i qualitat de vida de treballador, sinó que té conseqüències a nivell organitzacional, com són l'increment de l'absentisme, rotació i abandonament de la feina, la disminució en compromís, o el deteriorament en la qualitat de la feina. La irritació es pot definir com un estat d'esgotament psicològic progressiu que no pot pal·liar amb els descansos normals, i, a l'igual que l'SQT, té conseqüències tant en la salut dels treballadors (problemes psicològics, depressió, fatiga, etc.), com en el benestar de l'organització (aparició de comportament laboral contraproduent). El treball persegueix aprofundir en la relació entre els dos conceptes i analitzar si els factors de burnout resulten ser un bon predictor dels factors d'irritació. Mitjançant l'aplicació de dos qüestionaris de burnout: (Maslach Burnout Inventory - General Survey, (1996) i el Qüestionari per a l'Avaluació de la Síndrome de Cremar-pel Treball (2005) i un irritació (Irritation Scale (1986)), a una mostra de treballadors en actiu, hem obtingut resultats que avalen, al menys parcialment, les hipòtesis, és a dir, que la irritació, tant emocional com cognitiva, es veu influenciada per certs factors de burnout.

The present study seeks to analyze the relation between two of the psychosocial effects of exposure to stress in the work environment: Burnout Syndrome, and Irritation, in its two aspects: cognitive irritation or rumination and emotional irritation or irritability. Burnout arises as a response to stress when the individual´s coping strategies fail, and it has a high impact not only on the health and quality of life of the worker, but also at the organizational level, such as increased absenteeism, turnover and job abandonment, decreased commitment, or deterioration in work quality. Irritation can be defined as a state of progressive psychological exhaustion that cannot be alleviated with normal rest, and, like burnout, it has consequences for both the health of workers (psychological problems, depression, fatigue, etc.), as well as the well-being of the organization (appearance of counterproductive work behavior).This paper seeks to analyze the link between both concepts and to assess whether burnout factors turn out to be a good predictor of irritation factors. By applying two burnout questionnaires: (Maslach Burnout Inventory - General Survey, (1996) and the Cuestionario para la Evaluación del Síndrome de Quemarse por el Trabajo (2005), and one irritation measuring instrument (Irritation Scale (1986)), to a sample of active workers, we have obtained results that support, at least partially, the hypotheses; that is, that irritation, both emotional and cognitive, is influenced by certain burnout factors.