Trencant tabús. Com operen els discursos entre sexualitat i diversitat intel·lectual a la Residència Mas Vella Terra, des d'una perspectiva crítica

Abstract

A vegades ens fa falta que algú ens doni un cop de mà per poder obrir els ulls, per poder entendre que hi ha més mirades que l'única que ens han ensenyat i hem après i establert com a vàlida. Aquest treball és això, una reflexió crítica sobre mi mateixa, sobre quin paradigma em guia a l'hora de portar a terme la meva pràctica professional i, sobretot, com de mica en mica he pogut desaprendre allò que m'ha construït com a persona i com a professional a la Residència Mas Vella Terra. Aquest viatge m'ha permès conèixer altres formes d'entendre els cossos, l'afectivitat i la sexualitat de les persones, en especial de les persones amb capacitats diverses, un aspecte que em generava certes inquietuds i incomoditats i que em portava a qüestionar-me sobre la meva tasca, i la dels meus companys i companyes. Ara em veig capaç de transformar la petita comunitat en la qual treballo com a educadora, i em veig capaç d'actuar com a subjecte d'empoderament i acompanyament perquè les persones que viuen a la residència es col·loquin al capdavant de la seva lluita per reivindicar els drets afectivosexuals que mereixen exercir.

A veces nos hace falta que alguien nos eche una mano para poder abrir los ojos, para poder entender que hay más miradas que la única que nos han enseñado y hemos aprendido y establecido como válida. Este trabajo es eso, una reflexión crítica sobre mí misma, sobre qué paradigma me guía a la hora de llevar a cabo mi práctica profesional y, sobre todo, como poco a poco he podido desaprender lo que me ha construido como persona y como profesional en la Residencia Mas Vieja Tierra. Este viaje me ha permitido conocer otras formas de entender los cuerpos, la afectividad y la sexualidad de las personas, en especial de las personas con capacidades diversas, un aspecto que me generaba ciertas inquietudes e incomodidades y que me llevaba a cuestionarse me sobre mi tarea, y la de mis compañeros. Ahora me veo capaz de transformar la pequeña comunidad en la que trabajo como educadora, y me veo capaz de actuar como sujeto de empoderamiento y acompañamiento para que las personas que viven en la residencia se coloquen al frente de su lucha para reivindicar los derechos afectivo que merecen ejercer.

Sometimes we need someone to help us open our eyes, to understand that there are more looks than the only one that we have been taught and learned and established as valid. This work is that, a critical reflection on myself, on what paradigm guides me when carrying out my professional practice and, above all, how little by little I have been able to unlearn what has built me as a person and as a professional in the Oldest Land Residence. This trip has allowed me to learn about other ways of understanding people's bodies, affectivity and sexuality, especially people with diverse abilities, an aspect that generated certain concerns and discomforts and that led me to question myself about my task. , and that of my colleagues. Now I see myself capable of transforming the small community in which I work as an educator, and I see myself capable of acting as a subject of empowerment and accompaniment so that the people who live in the residence are placed at the forefront of their struggle to claim the affective rights that deserve to exercise.