Sensibilidad al gluten no celíaca: revisión bibliográfica

Abstract

En los últimos años, un nuevo síndrome llamado sensibilidad al gluten no celíaca (SGNC) ha ganado interés y amplia visibilidad tanto entre la comunidad científica como en la población general. La SGNC está incluida en los trastornos asociados al gluten y se caracteriza por síntomas intestinales y extraintestinales relacionados con la ingestión de alimentos que contienen gluten, en sujetos sin enfermedad celíaca, ni alergia al trigo. Hasta la fecha, continúan existiendo muchas cuestiones sin resolver en cuanto a manifestaciones clínicas, diagnóstico o tratamiento de este síndrome. El objetivo de esta revisión bibliográfica fue recoger información relevante para esclarecer algunas controversias existentes sobre este tema. La búsqueda bibliográfica consistió en consultar durante noviembre de 2020 las bases de datos PubMed y CINAHL Complete, utilizando el término: "Non-celiac gluten sensitivity". Finalmente se incluyeron 62 estudios (46 revisiones y 16 ensayos clínicos). La SGNC continúa siendo un diagnóstico de exclusión frente a la enfermedad celíaca y la alergia al trigo. No existen biomarcadores específicos fiables o anomalías histológicas que puedan confirmar el diagnóstico y la única forma de diagnosticar a estos pacientes es mediante la respuesta autoinformada a una dieta sin gluten o mediante la realización de una prueba de provocación gluten- placebo a doble ciego. Una dieta sin gluten es el tratamiento más eficaz para los pacientes con SGNC. Se debe evitar el autodiagnóstico y se recomienda seguir esta dieta bajo supervisión profesional para disminuir el riesgo de sufrir deficiencias nutricionales.

In recent years, a new syndrome called non-celiac gluten sensitivity (NCGS) has gained interest and wide visibility both in the scientific community and the general population. NCGS is included in gluten-related disorders and is characterized by intestinal and extra-intestinal symptoms related to the intake of foods containing gluten, in subjects without celiac disease or wheat allergy. To date, many unresolved questions remain regarding the clinical manifestations, diagnosis, or treatment of this syndrome. The aim of this bibliographic review was to collect relevant information to clarify controversies on this topic The bibliographic search consisted of consulting the PubMed and CINAHL Complete databases during November 2020, using the term: "Non-celiac gluten sensitivity". Finally 62 studies (46 reviews and 16 clinical trials) were included. NCGS remains an exclusion diagnosis for celiac disease and wheat allergy. There are no specific reliable biomarkers or histological abnormalities that can confirm the diagnosis, and the only way to diagnose these patients is by the self-reported response to a gluten-free diet or by performing a double-blind gluten-placebo provocation test. A gluten-free diet is the most effective treatment for patients with NCGS. Self-diagnosis should be avoided and it is recommended to follow this diet under professional supervision to reduce the risk of nutritional deficiencies.

En els últims anys, una nova síndrome anomenada sensibilitat al gluten no celíaca (SGNC) ha guanyat interès i àmplia visibilitat tant entre la comunitat científica com en la població general. La SGNC està inclosa en els trastorns associats al gluten i es caracteritza per símptomes intestinals i extraintestinales relacionats amb la ingestió d'aliments que contenen glútens, en subjectes sense malaltia celíaca, ni al·lèrgia al blat. Fins avui, continuen existint moltes qüestions sense resoldre quant a manifestacions clíniques, diagnòstic o tractament d'aquesta síndrome. L'objectiu d'aquesta revisió bibliogràfica va ser recollir informació rellevant per a esclarir algunes controvèrsies existents sobre aquest tema. La cerca bibliogràfica va consistir a consultar durant novembre de 2020 les bases de dades PubMed i CINAHL Completi, utilitzant el terme: "Senar-celiac gluten sensitivity". Finalment es van incloure 62 estudis (46 revisions i 16 assajos clínics). La SGNC continua sent un diagnòstic d'exclusió enfront de la malaltia celíaca i l'al·lèrgia al blat. No existeixen biomarcadores específics fiables o anomalies histològiques que puguin confirmar el diagnòstic i l'única manera de diagnosticar a aquests pacients és mitjançant la resposta autoinformada a una dieta sense gluten o mitjançant la realització d'una prova de provocació gluten- placebo a doble cec. Una dieta sense gluten és el tractament més eficaç per als pacients amb SGNC. S'ha d'evitar l'autodiagnòstic i es recomana seguir aquesta dieta sota supervisió professional per a disminuir el risc de sofrir deficiències nutricionals.