La dansa amb mediació digital. El cas de Catalunya del 2003 al 2013

Abstract

A partir de l'anàlisi d'una sèrie d'obres programades a Catalunya en aquests darrers anys, s'analitzen les aportacions de la tecnologia digital a l'escenari de la dansa actual i les seves repercussions tant en l'àmbit teòric com en el de la producció. S'arriba a la conclusió que la dansa amb mediació digital no deixa de ser dansa contemporània, per bé que el concepte de corporalitat i de tot el que se'n deriva resulti inevitablement alterat. Per tal de poder argumentar el rol de la tecnologia en la dansa actual, ha estat necessari realitzar un estudi diacrònic de l'ús de les tecnologies al llarg del temps, subratllant-ne continuïtats i ruptures. Un dels aspectes que ha resultat més complex ha estat el d'ordenar la pluralitat i diversitat de conceptes que se solen emprar, essent la seva reconceptualització una de les aportacions principals d'aquesta tesi.

A partir del análisis de una serie de obras programadas en Cataluña en estos últimos años, se analizan las aportaciones de la tecnología digital en el escenario de la danza actual y sus repercusiones tanto en el ámbito teórico como en el de la producción. Se llega a la conclusión de que la danza con mediación digital no deja de ser danza contemporánea, aunque el concepto de corporalidad y de todo lo que de ella se deriva resulte inevitablemente alterado. Para poder argumentar el rol de la tecnología en la danza actual, ha sido necesario realizar un estudio diacrónico del uso de las tecnologías a lo largo del tiempo, subrayando continuidades y rupturas. Uno de los aspectos que ha resultado más complejo ha sido el de ordenar la pluralidad y diversidad de conceptos que se suelen emplear, siendo así su reconceptualización una de las principales aportaciones de esta tesis.

Based on an analysis of various performances given in Catalonia in recent years, we carried out a study of the contributions of digital technology to the modern dance scene as well as its repercussions in terms of both theory and production. The present study concludes that dance with digital mediation is still contemporary dance, in spite of the fact that it inevitably leads to a shift in the notion of corporeality and all this entails. To develop our position on the role of technology in contemporary dance, we conducted a diachronic study of uses of technology, highlighting continuums and points of rupture over time. One of the most complex aspects was categorising the multiple and diverse concepts that are currently in use, and their reconceptualisation is one of the foremost contributions of this thesis.