Desolació i pèrdua d'identitat : anàlisi de Pluja Negra i Flors d'Estiu

Abstract

La bomba atòmica "representa la perfección del hombre por su parte 'malvada'. Ya no podemos ser más malvados, inteligentes y defensivos" (Sloterdijk, P.; 2003. p. 218 ). Aquesta és la reflexió de Peter Sloterdijk sobre la humanitat que ha provocat aquesta barbàrie, sent conscient que aquesta no pot ser més maligna ni provocar més dolor, després de destruir conscientment una ciutat sencera junt amb els seus habitants innocents. Però com es van sentir els hibakusha, supervivents de l'atac nuclear, i a què van quedar reduïts els ciutadans d'Hiroshima i de Nagasaki, havent patit aquesta maldat en la pròpia pell? Després d'aquesta tragèdia, molts d'aquells que van sobreviure van decidir explicar la seva experiència, donant lloc al conegut com genbaku bungaku o literatura de les bombes atòmiques. En aquest estudi hem escollit dues de les obres més importants del gènere per tal d'analitzar com aquesta vivència va afectar a les seves víctimes. En primer lloc, hem analitzat Flors d'Estiu, de Tamiki Hara, primer relat en ser publicat que, en poc més de vint pàgines, descriu l'infern viscut pel propi autor i com aquesta visió de l'apocalipsi i el sofriment absolut el va marca per sempre més. En segon lloc, hem analitzat Pluja Negra, escrita per Mabusi Ibuse, autor que, tot i no haver sigut testimoni directe de la tragèdia, va aconseguir copsar el sentiment dels hibakusha, escribint una de les millors novel·les del gènere. Per tal d'estudiar les obres hem seguit un camí del general al particular. Analitzant el context històric, ens hem pogut fer una idea de què va significar la postguerra, des de la política sota la guia nord-americana a la reconstrucció econòmica i també una societat que, perdent-ho gairebé tot, va haver de tornar a començar. Després, hem volgut endinsar-nos en la literatura del període, analitzant, junt amb el propi genbaku bungaku, dos dels gèneres més importants, el burai ha o escola decadent, i el nikutai bunaku o literatura de la carn. Finalment, hem analitzat les pròpies obres, veient com els textos es veuen impregnats de tristesa i confusió. Després de veure com tota la seva vida s'esmicolava en qüestió de segons, els protagonistes d'aquests dos textos queden totalment desolats, veient com ho han perdut tot, des de la seva identitat fins la seva esperança en la pròpia humanitat.

La bomba atómica "representa la perfección del hombre por su parte 'malvada'. Ya no podemos ser más malvados, inteligentes y defensivos" (Sloterdijk, P.; 2003. P. 218). Esta es la reflexión de Peter Sloterdijk sobre la humanidad que ha provocado esta barbarie, siendo consciente de que ésta no puede ser más maligna ni provocar más dolor, después de destruir conscientemente una ciudad entera junto con sus habitantes inocentes. Pero como se sintieron los hibakusha, sobrevivientes del ataque nuclear, y a qué quedaron reducidos los ciudadanos de Hiroshima y de Nagasaki, habiendo sufrido esta maldad en la propia piel? Después de esta tragedia, muchos de aquellos que sobrevivieron decidieron contar su experiencia, dando lugar al conocido como genbaku bungaku o literatura de las bombas atómicas. En este estudio hemos escogido dos de las obras más importantes del género para analizar cómo esta vivencia afectó a sus víctimas. En primer lugar, hemos analizado Flores de Verano, de Tamiko Hara, primer relato en ser publicado que, en poco más de veinte páginas, describe el infierno vivido por el propio autor y cómo esta visión del apocalipsis y el sufrimiento absoluto el marcó para siempre. En segundo lugar, hemos analizado Lluvia Negra, escrita por Mabusi Ibuse, autor que, pese a no haber sido testigo directo de la tragedia, logró captar el sentimiento de los hibakusha, escribiendo una de las mejores novelas del género. Para estudiar las obras hemos seguido un camino de lo general a lo particular. Analizando el contexto histórico, nos hemos podido hacer una idea de qué significó la posguerra, desde la política bajo la guía estadounidense en la reconstrucción económica y también una sociedad que, perdiéndolo casi todo, tuvo que volver a empezar. Después, hemos querido adentrarnos en la literatura del periodo, analizando, junto con el propio genbaku bungaku, dos de los géneros más importantes, el burai ha o escuela decadente, y el nikutai bunaku o literatura de la carne. Finalmente, hemos analizado las propias obras, viendo como los textos se ven impregnados de tristeza y confusión. Después de ver como toda su vida se hacía añicos en cuestión de segundos, los protagonistas de estos dos textos quedan totalmente desolados, viendo cómo lo han perdido todo, desde su identidad hasta su esperanza en la propia humanidad.