Les teories conspiracionistes i negacionistes davant la Covid-19: Una perspectiva antropològica

Abstract

L'emergència de la pandèmia de la Covid-19 ha tingut uns efectes globals en moltes dimensions de la vida social, incloent-hi l'activació de moviments negacionistes i conspiracionistes. En aquest text entenem el negacionisme i el conspiracionisme com el fet d'intentar explicar un esdeveniment o una cadena d'esdeveniments, comunament, d'importància política, social, econòmica, religiosa o històrica; com la suposada acció de grups poderosos i que responen a propòsits amagats. L'objectiu d'aquesta recerca ha sigut analitzar el paper i la dinàmica d'aquests moviments en la societat i, especialment, en la societat digital. Per això hem realitzat una recerca híbrida documental i en xarxes socials. En el primer cas, s'ha realitzat una revisió sistemàtica de la bibliografia existent a les bases de dades Scopus, Pumbed i Google Scholar, finalitzant amb l¿estudi de vint i-set articles diversos en referència als moviments conspiracionistes i negacionistes davant la Covid-19. En el segon, mitjançant una tasca d'infiltració en diferents xarxes socials, Instagram i Telegram majoritàriament, s'ha dut a terme una anàlisi en diferents àmbits sobre quinze comptes o entitats relacionades amb les teories conspiracionistes o negacionistes. En aquest sentit, els resultats mostren que es tracten de tendències a l'alça, ja que aglutinen a un gran volum de gent; concloent així que es tracten de moviments plurals i que atrauen persones molt diverses, erigint-se, per a molts individus, com un refugi social davant la incertesa.

The emergence of the covid-19 pandemic has had global effects on many dimensions of social life, including the activation of denialist and conspiratorial movements. In this text we understand negationism and conspiracy as the act of denying reality or also of trying to explain an event or chain of events, commonly of political, social, economic, religious or historical importance, by the supposed action of powerful groups that respond to hidden purposes. The aim of this research has been to analyse the role and dynamics of these movements in society and, especially, in the digital society. That is why we have carried out a hybrid documentary and social media search. In the first case, a systematic review of the existing bibliography in the Scopus, Pumbed and Google Scholar databases has been carried out, ending with the study of twenty-seven different articles with reference to conspiracy and denialist movements linked with Covid-19. In the second, through an infiltration task in different social networks, mostly Instagram and Telegram, an analysis has been carried out in different areas on fifteen accounts or entities related to conspiracy or denialist theories. In this sense, the results show that these are upward trends, as they bring together a large volume of people; concluding thus that they are plural movements and that they attract very diverse people, being elevated like a social refuge.

La emergencia de la pandemia de la Covid-19 ha tenido unos efectos globales en muchas dimensiones de la vida social, incluyendo la activación de movimientos negacionistas y conspiracionistas. En este texto entendemos el negacionisme y lo conspiracionisme como el hecho de intentar explicar un acontecimiento o una cadena de acontecimientos, comúnmente, de importancia política, social, económica, religiosa o histórica; como la supuesta acción de grupos poderosos y que responden a propósitos escondidos. El objetivo de esta investigación ha sido analizar el papel y la dinámica de estos movimientos en la sociedad y, especialmente, en la sociedad digital. Por eso hemos realizado una investigación híbrida documental y en redes sociales. En el primer caso, se ha realizado una revisión sistemática de la bibliografía existente a las bases de datos Scopus, Pumbed y Google Scholar, finalizando con l¿estudio de veinte y-siete artículos diversos en referencia a los movimientos conspiracionistas y negacionistas ante la Covid-19. En el segundo, mediante una tarea de infiltración en diferentes redes sociales, Instagram y Telegram mayoritariamente, se ha llevado a cabo un análisis en diferentes ámbitos sobre quince cuentas o entidades relacionadas con las teorías conspiracionistas o negacionistas. En este sentido, los resultados muestran que se tratan de tendencias al alza, puesto que aglutinan a un gran volumen de gente; concluyendo así que se tratan de movimientos plurales y que atraen personas muy diversas, erigiéndose, para muchos individuos, como un refugio social ante la incertidumbre.