Hannah Arendt i la comprensió del present

Abstract

El treball vol ser un elogi a la capacitat de pensar de l'home, com la capacitat més específicament humana i, aparentment, menys utilitzada per la nostra espècie. Aquest elogi es fa des del guiatge de l'obra d'una gran pensadora i escriptora del segle XX: Hannah Arendt. Hannah Arendt (1906-1975) és una pensadora que ens ajuda a comprendre què és pensar i ens parla de les vies, dels camins, de com bastir ponts per poder fer-ho. Gran part de la seva obra esdevé una reflexió sobre el fet de pensar i la importància que aquesta capacitat humana obri la porta a la comprensió del món a través del diàleg entre iguals i l'amor a la diversitat. En el darrer apartat del treball, hi ha un diàleg entre el pensament de Hannah Arendt i el de Zygmunt Bauman (1925-2017). La interconnexió del pensament d'ambdós permet contextualitzar l'obra de la primera, feta en els darrers anys de la modernitat sòlida, i veure com la seva proposta de comprensió del present és vàlida avui i té un clar successor en Bauman que comparteix moltes de les seves idees i les porta amb coherència fins la modernitat líquida.

El trabajo quiere ser un elogio a la capacidad de pensar del hombre, como la capacidad más específicamente humana y, aparentemente, menos utilizada por nuestra especie. Este elogio se hace desde el guiado de la obra de una gran pensadora y escritora del siglo XX: Hannah Arendt. Hannah Arendt (1906-1975) es una pensadora que nos ayuda a comprender qué es pensar y nos habla de las vías, de los caminos, de cómo construir puentes para poder hacerlo. Gran parte de su obra se convierte en una reflexión sobre el hecho de pensar y la importancia que esta capacidad humana abre la puerta a la comprensión del mundo a través del diálogo entre iguales y el amor a la diversidad. En el último apartado del trabajo, hay un diálogo entre el pensamiento de Hannah Arendt y el de Zygmunt Bauman (1925 a 2017). La interconexión del pensamiento de ambos permite contextualizar la obra de la primera, hecha en los últimos años de la modernidad sólida, y ver como su propuesta de comprensión del presente es válida hoy y tiene un claro sucesor en Bauman que comparte muchas de sus ideas y las lleva con coherencia hasta la modernidad líquida.

The work aims to be a compliment to man's ability to think, as the most specifically human and apparently least used capacity by our species. This praise is made from the guidance of the work of a great thinker and writer of the twentieth century: Hannah Arendt. Hannah Arendt (1906-1975) is a thinker who helps us understand what it is to think and tells us about the roads, the paths, how to build bridges to be able to do it. Much of his work becomes a reflection on thinking and the importance of this human capacity opening the door to understanding the world through peer dialogue and love of diversity. In the last section of the paper, there is a dialogue between the thought of Hannah Arendt and that of Zygmunt Bauman (1925-2017). The interconnection of the thought of both allows to contextualize the work of the first, made in the last years of solid modernity, and to see how its proposal of understanding of the present is valid today and has a clear successor in Bauman that shares many of his ideas and brings them consistently to liquid modernity.