La enseñanza de la gramática del español como lengua extranjera a través de tecnología 360°

Abstract

A pesar del aumento de los estudios sobre la Realidad Virtual (RV) y Realidad Mixta (RM) aplicada a la educación, continúan siendo pocos los trabajos que analizan esta tecnología como herramienta didáctica para la enseñanza del español como lengua extranjera. No obstante, estos estudios han mostrado optimismo acerca de las posibilidades educativas de estas tecnologías que facilitarían la motivación y asimilación al recrear experiencias didácticas más completas y auténticas. La educación no formal en la enseñanza de lenguas es una de las grandes beneficiadas del cambio o ampliación del paradigma educativo; es decir, del progresivo abandono del aula física para abrazar el e-learning. No solo la pandemia del Covid-19 ha obligado a abandonar el aula. El estilo de vida contemporáneo está consolidando al nuevo aprendiente que se encuentra en constante movimiento físico y virtual, y que no prioriza la interacción social en su proceso de formación. La RV y RM tienen que responder y satisfacer esta nueva demanda formativa; lo que supone un desafío frente el posicionado argumento del factor social como elemento primordial para el aprendizaje de lenguas. Por esta razón, en este estudio, vamos a analizar la aplicación de una de estas tecnologías, específicamente la tecnología 360° no inmersiva, en la enseñanza de la gramática española, conocimiento entendido como secundario por ciertas prácticas comunicativas de la enseñanza, pero necesario para un correcto uso de la lengua, y que, asimismo, no requiere necesariamente de la interacción social para su aprendizaje.

Tot i l'augment dels estudis sobre la realitat virtual (RV) i Realitat Mixta (RM) aplicada a l'educació, continuen sent pocs els treballs que analitzen aquesta tecnologia com a eina didàctica per a l'ensenyament de l'espanyol com a llengua estrangera. No obstant això, aquests estudis han mostrat optimisme sobre les possibilitats educatives d'aquestes tecnologies que facilitarien la motivació i assimilació a l'recrear experiències didàctiques més completes i autèntiques. L'educació no formal en l'ensenyament de llengües és una de les grans beneficiades de el canvi o ampliació de l'paradigma educatiu; és a dir, de l'progressiu abandonament de l'aula física per abraçar l'e-learning. No només la pandèmia de l'Covid-19 ha obligat a abandonar l'aula. L'estil de vida contemporani està consolidant a el nou aprenent que es troba en constant moviment físic i virtual, i que no prioritza la interacció social en el seu procés de formació. La RV i RM han de respondre i satisfer aquesta nova demanda formativa; fet que suposa un desafiament davant el posicionat argument el factor social com a element primordial per a l'aprenentatge de llengües. Per aquesta raó, en aquest estudi, anem a analitzar l'aplicació d'una d'aquestes tecnologies, específicament la tecnologia 360 ° no immersiva, en l'ensenyament de la gramàtica espanyola, coneixement entès com a secundari per certes pràctiques comunicatives de l'ensenyament, però necessari per a un correcte ús de la llengua, i que, així mateix, no requereix necessàriament de la interacció social per al seu aprenentatge.

Despite the increase in studies on Virtual Reality (VR) and Mixed Reality (MR) applied to education, there are still few studies that analyze this technology as a didactic tool for teaching Spanish as a foreign language. However, these studies have shown optimism about the educational possibilities of these technologies that would facilitate motivation and assimilation by recreating more complete and authentic didactic experiences. Non-formal education in language teaching is one of the great beneficiaries of the change or expansion of the educational paradigm; that is, the progressive abandonment of the physical classroom to embrace e-learning. Not only the Covid-19 pandemic has forced them to leave the classroom. The contemporary lifestyle is consolidating the new learner who is in constant physical and virtual movement, and who does not prioritize social interaction in their training process. VR and RM have to respond and satisfy this new training demand; which is a challenge in the face of the position of the social factor as a primary element for language learning. For this reason, in this study, we are going to analyze the application of one of these technologies, specifically non-immersive 360° technology, in the teaching of Spanish grammar, knowledge understood as secondary by certain communicative teaching practices, but necessary for a correct use of the language, and that, likewise, does not necessarily require social interaction for learning.