La importància de la naturalització de l'espai del pati

Abstract

Cada vegada més els infants tenen menys contacte amb el medi natural, entre les presses dels adults, les extraescolars, les hores amb cotxe, la TV, les consoles, els mòbils, les hores que passen dins de recintes tancats, etc., obliden que hi ha llocs plens d¿arbres, llocs plens de colors, olors, sons, animals, etc., però els adults també ho obliden. Al llarg d'aquest treball, doncs, s'analitza aquest problema i es fa una reflexió sobre els beneficis que els aporta el contacte amb els espais naturals, i de quina manera es pot augmentar aquest contacte per tal de millorar-ne la seva salut, tan física com mental. La idea és fer aquest acostament dins un espai on passen la major part del seu temps, l'escola. Cal naturalitzar, doncs, els espais exteriors dels centres educatius, concretament l'espai del pati. Per reforçar aquest plantejament es fa un recull d'estudis i idees d'alguns professionals, com ara Richard Louv, i el seu trastorn per dèficit de naturalesa, un terme que utilitza per descriure els "símptomes" que aporta la disminució de contacte amb el món natural, o les afirmacions de la Dra. Corina Basnou, investigadora del CREAF (Centre de Recerca Ecologia i Aplicacions Forestals) que subratlla la dificultat de que els infants tinguin sensibilitat cap els problemes del seu entorn natural si no coneixen aquest medi, i també, els apunts de Heike Freire, escriptora i llicenciada amb psicologia i filosofia, que poden sustentar un seguit de propostes per fer un acostament de l'entorn natural als recintes escolars. S'inclou, també, un treball de camp en una escola rural sobre els usos, pros i contres de realitzar activitats fora de l'aula, en espais exteriors i naturals, per tal de poder refermar la informació teòrica obtinguda amb un espai més proper i conegut. Al final del treball hi ha un seguit de propostes que pretenen oferir recursos per tal de potenciar i millorar l'ús i l'estructura dels patis escolars, ja que la majoria d'aquests espais el seu nucli central és una pista de formigó i la vegetació no hi és molt present.

Cada vez más los niños tienen menos contacto con el medio natural, entre las prisas de los adultos, las extraescolares, las horas en coche, la TV, las consolas, los móviles, las horas que pasan dentro de recintos cerrados, etc., olvidan que hay lugares llenos de árboles, lugares llenos de colores, olores, sonidos, animales, etc., pero los adultos también lo olvidan. A lo largo de este trabajo, pues, se analiza este problema y se hace una reflexión sobre los beneficios que los aporta el contacto con los espacios naturales, y de qué manera se puede aumentar este contacto para mejorar su salud, tan física como mental. La idea es hacer este acercamiento dentro de un espacio donde pasan la mayor parte de su tiempo, la escuela. Hay que naturalizar, pues, los espacios exteriores de los centros educativos, concretamente el espacio del patio. Para reforzar este planteamiento se hace una compilación de estudios e ideas de algunos profesionales, como por ejemplo Richard Louv, y su trastorno por déficit de naturaleza, un término que utiliza para describir los "síntomas" que aporta la disminución de contacto con el mundo natural, o las afirmaciones de la Dra. Corina Basnou, investigadora del CREAF (Centro de Investigación Ecología y Aplicaciones Forestales) que subraya la dificultad de que los niños tengan sensibilidad cabe los problemas de su entorno natural si no conocen este medio, y también, los apuntes de Heike Freire, escritora y licenciada con psicología y filosofía, que pueden sustentar una serie de propuestas para hacer un acercamiento del entorno natural a los recintos escolares. Se incluye, también, un trabajo de campo en una escuela rural sobre los usos, pros y contras de realizar actividades fuera del aula, en espacios exteriores y naturales, para poder arreciar la información teórica obtenida con un espacio más próximo y conocido. Al final del trabajo hay una serie de propuestas que pretenden ofrecer recursos para potenciar y mejorar el uso y la estructura de los patios escolares, puesto que la mayoría de estos espacios su núcleo central es una pista de hormigón y la vegetación no está muy presente.

More and more children have less contact with the natural environment, among the rush of adults, extracurricular activities, hours by car, TV, consoles, mobile phones, hours spent in a classroom, etc. they forget that there are places full of trees, places full of colours, smells, sounds, animals, etc., but adults also forget it. Throughout this work, therefore, this problem is analysed and we reflect on the benefits of contact with natural spaces, and how this contact can be increased in order to improve their health, both physically and mentally. The idea is to make this approach within a space where they spend most of their time, the school. It is therefore necessary to naturalize the outdoor spaces of the educational centers, specifically the space of the patio. To reinforce this approach, a collection of studies and ideas is made by some professionals, such as Richard Louv, and his nature deficit disorder, a term he uses to describe the "symptoms" provided by decreased contact with the natural world, or the claims of Dra. Corina Basnou, researcher at CREAF (Centre for Ecological Research and Forestry Applications) who highlights the difficulty of children being sensitive to the problems of their natural environment if they do not know this environment, and also the notes of Heike Freire, writer and graduate with psychology and philosophy, who can support a series of proposals to make an approach of the natural environment to school grounds. It includes a fieldwork in a rural school on the uses, pros and cons of carrying out activities outside the classroom, in outdoor and natural spaces, in order to reinforce the theoretical information obtained with a closer and better known space. At the end of the work there are a series of proposals that aim to offer resources in order to enhance and improve the use and structure of schoolyards, since most of these spaces its core is a concrete track and the vegetation is not very present.