Hábitos de ocio y uso de las redes sociales de la generación Z

Abstract

Con este proyecto se pretende conocer los hábitos de ocio y el empleo de las Redes Sociales por parte de la Generación Z (nacidos posteriormente al 2000), en concreto entre la población entre 12 y 17 años de edad. Para poder ejecutar el proyecto se ha contado con la colaboración de la Concejalía de Juventud e Infancia de Fuenlabrada (Madrid), a la que pertenece la empresa pública Animajoven, que tiene como objetivo realizar actividades de formación, educación, información y ocio dirigidos a los niños y niñas de Fuenlabrada, como a la población más joven. Dentro del estudio se ha analizado las actividades desarrolladas desde Animajoven y la relación de lo\as jóvenes con las Redes Sociales de la Concejalía. En Fuenlabrada existen 13.974 jóvenes que representa un 6.3% de la población, el 0, 5% de la población total entre 12 y 17 años de España (datos consultados en http://www.aytofuenlabrada.es/ y https://www.ine.es/). Por ello, este estudio nos aporta datos que son interesantes más allá del propio municipio, ya que es una representación de la población más joven del país. Se han adaptado todas las herramientas utilizadas durante los análisis a los menores entrevistados y encuestados, añadir que desde la concejalía se han solicitado los permisos pertinentes a los progenitores para cumplir en todo momento con la ley de protección al menor. El estudio se ha realizado en tres fases, en primer lugar, una fase de análisis de información de fuentes secundarias externas y de las internas. Después de ha procedido a un análisis cualitativo para terminar confirmando las hipótesis marcadas en las etapas anteriores con un análisis cuantitativo. Entre las conclusiones más significativas se encuentran las motivaciones para realizar las actividades, las cuales tienen un alto grado de relación con el uso de las redes sociales y el sentido de pertenencia al grupo social. También es significativo la relación entre las redes sociales y la edad, ya que entre algunas de las plataformas más populares existen diferencias significativas entre su uso y la edad de los usuarios. Sobre las actividades, hay una clara preferencia sobre las actividades deportivas. Y una orientación hacia las actividades al aire libre, aunque esta conclusión sería interesante analizar si es una orientación definitiva o un efecto de los confinamientos en la pandemia.

Amb aquest projecte es pretén conèixer els hàbits d'oci i l'ús de les Xarxes Socials per part de la Generació Z (nascuts posteriorment a l'any 2000), en concret entre la població entre 12 i 17 anys d'edat. Per poder executar el projecte s'ha comptat amb la col·laboració de la Regidoria de Joventut i Infància de Fuenlabrada (Madrid), a la qual pertany l'empresa pública Animajoven, que té com a objectiu realitzar activitats de formació, educació, informació i oci adreçats als nens i nenes de Fuenlabrada, com a la població més jove. Dins l'estudi s'ha analitzat les activitats desenvolupades des Animajoven i la relació del que \ es joves amb les Xarxes Socials de la Regidoria. A Fuenlabrada hi 13.974 joves que representa un 6.3% de la població, el 0, 5% de la població total entre 12 i 17 anys d'Espanya (dades consultades en http://www.aytofuenlabrada.es/ i https: // www .ine.es /). Per això, aquest estudi ens aporta dades que són interessants més enllà de el propi municipi, ja que és una representació de la població més jove de país. S'han adaptat totes les eines utilitzades durant les anàlisis als menors entrevistats i enquestats, afegir que des de la regidoria s'han sol·licitat els permisos pertinents als progenitors per complir en tot moment amb la llei de protecció a el menor. L'estudi s'ha realitzat en tres fases, en primer lloc, una fase d'anàlisi d'informació de fonts secundàries externes i de les internes. Després d'ha procedit a una anàlisi qualitativa per acabar confirmant les hipòtesis marcades en les etapes anteriors amb una anàlisi quantitativa. Entre les conclusions més significatives es troben les motivacions per realitzar les activitats, les quals tenen un alt grau de relació amb l'ús de les xarxes socials i el sentit de pertinença a grup social. També és significativa la relació entre les xarxes socials i l'edat, ja que entre algunes de les plataformes més populars hi ha diferències significatives entre el seu ús i l'edat dels usuaris. Sobre les activitats, hi ha una clara preferència sobre les activitats esportives. I una orientació cap a les activitats a l'aire lliure, tot i que aquesta conclusió seria interessant analitzar si és una orientació definitiva o un efecte dels confinaments en la pandèmia.

The aim of this project is to find out about the leisure habits and the use of Social Networks by Generation Z (born after 2000), specifically among the population between 12 and 17 years of age. The project was carried out in collaboration with the Department of Youth and Children of Fuenlabrada (Madrid), to which the public company Animajoven belongs, whose objective is to carry out training, education, information and leisure activities aimed at the children of Fuenlabrada, as well as the younger population. The study analysed the activities carried out by Animajoven and the relationship between young people and the Department's social networks. In Fuenlabrada there are 13,974 young people, which represents 6.3% of the population, 0.5% of the total population between 12 and 17 years of age in Spain (data consulted at http://www.ayto-fuenlabrada.es/ and https://www.ine.es/). Therefore, this study provides us with data that is interesting beyond the municipality itself, as it is a representation of the youngest population in the country. All the tools used during the analyses have been adapted to the minors interviewed as respondents, and the council has requested the relevant permissions from parents in order to comply at all times with the law on the protection of minors. The study was carried out in three phases: firstly, a phase of analysis of information from external and internal secondary sources. This was followed by a qualitative analysis and finally a quantitative analysis to refute the hypotheses established in the previous stages. Among the most significant conclusions are the motivations for carrying out the activities, which have a high degree of relationship between the use of social networks and the sense of belonging to the social group. The relationship between social networks and age is also significant, as among some of the most popular platforms there are significant differences between their use and the age of the users. In terms of activities, there is a clear preference for sports activities. And a clear orientation towards outdoor activities, although this conclusion would be interesting to analyse whether this is a definitive orientation or an effect of confinements in the pandemic.