Mestís i rebel. Àngel Guimerà: un model de lluita per la llengua catalana

Abstract

El treball es proposa aprofundir en la contribució d'Àngel Guimerà en la normalització i dignificació de la llengua catalana, determinada pel mestissatge de l'escriptor i caracteritzada per una actitud de determinació i rebel·lia. En la primera part s'analitza la llengua des d'un vessant més personal, la seva condició de castellanoparlant, el descobriment i l'aprenentatge del català oral i escrit després d'arribar a Catalunya procedent del seu Tenerife natal, la pervivència del castellà durant un temps i el seu procés de canvi i adaptació al català (paral·lel a l'adopció del catalanisme). S'aborda igualment el model de llengua que adoptà literàriament, anacrònic i arcaïtzant, que anà evolucionant de forma molt limitada.

El trabajo se propone profundizar en la contribución de Àngel Guimerà en la normalización y dignificación de la lengua catalana, determinada por el mestizaje del escritor y caracterizada por una actitud de determinación y rebeldía. En la primera parte se analiza la lengua desde una vertiente más personal, su condición de hispanohablante, el descubrimiento y el aprendizaje del catalán oral y escrito después de llegar a Cataluña procedente de su Tenerife natal, la pervivencia del castellano durante un tiempo y su proceso de cambio y adaptación al catalán (paralelo a la adopción del catalanismo). Se aborda igualmente el modelo de lengua que adoptó literariamente, anacrónico y arcaizante, que fue evolucionando de forma muy limitada.

The work aims to deepen the contribution of Àngel Guimerà in the normalization and dignification of the Catalan language, determined by the writer's crossbreeding and characterized by an attitude of determination and rebellion. In the first part it is analyzed the language from a more personal side, his status as a Spanish speaker, discovery and learning oral and written Catalan in Catalonia after arriving from his native Tenerife, the survival of Spanish for a time and its process of change and adaptation to Catalan (parallel to the adoption of Catalanism). It also addresses the model of language that he adopted literary, anachronistic and archaic, which evolved in a very limited way.