Avaluació i intervenció neuropsicològica en un cas d'esquizofrènia

Abstract

Els dèficits cognitius constitueixen una part important de la simptomatologia de l'esquizofrènia. Les alteracions descrites afecten principalment els dominis de l'atenció, la velocitat de processament, la memòria de treball, la capacitat d'aprenentatge verbal i visual, el raonament i la resolució de problemes (Crespo-Facorro et al. 2017). Les alteracions cognitives s'han considerat un dels millors indicadors de pronòstic funcional en l'esquizofrènia (Ojeda et al., 2019). Els beneficis de la rehabilitació cognitiva en la cognició i la funcionalitat de les persones amb esquizofrènia han estat fermament demostrats, produint beneficis tant en les fases avançades de la malaltia, com en els primers estadis (Deste et al., 2019). En aquest treball s'analitzarà el cas d'una persona diagnosticada d'esquizofrènia que manté tractament a un Servei de Rehabilitació Comunitària en Salut Mental. Es tracta d'una dona de 45 anys amb bon ajustament premòrbid però importants limitacions funcionals. Es realitza una valoració neuropsicològica on s'objectiven alteracions als dominis de l'atenció, la velocitat de processament, la memòria diferida, la memòria de treball i les funcions executives. Es planteja un tractament de rehabilitació neurocognitiva amb l'objectiu de reduir l'impacte dels dèficits cognitius, de manera que millori l'autonomia i el funcionament personal en les AVDs. Es proposa un tractament de 8 setmanes, amb tres sessions setmanals de 60 minuts. S'utilitzaran intervencions psicoeducatives, estimulació cognitiva, estratègies compensatòries i de restauració del dèficit, així com intervenció psicoeducativa familiar. S'espera una millora a nivell emocional, cognitiu i conductual que redueixi les limitacions funcionals de la persona, augmentant la seva autonomia.

Los déficits cognitivos constituyen una parte importante de la sintomatología de la esquizofrenia. Las alteraciones descritas afectan principalmente a los dominios de la atención, la velocidad de procesamiento, la memoria de trabajo, la capacidad de aprendizaje verbal y visual, el razonamiento y la resolución de problemas (Crespo-Facorro et al. 2017). Las alteraciones cognitivas se han considerado uno de los mejores indicadores de pronóstico funcional en la esquizofrenia (Ojeda et al., 2019). Los beneficios de la rehabilitación cognitiva en la cognición y la funcionalidad de las personas con esquizofrenia han sido firmemente demostrados, produciendo beneficios tanto en las fases avanzadas de la enfermedad, como en los primeros estadios (deste et al., 2.019). En este trabajo se analizará el caso DE UNA persona diagnosticada de esquizofrenia que mantiene tratamiento a un Servicio de Rehabilitación Comunitaria en Salud Mental. Se trata de una mujer de 45 años con buen ajuste premórbido pero importantes limitaciones funcionales. Se realiza una valoración neuropsicológica donde se objectivan alteraciones en los dominios de la atención, la velocidad de procesamiento, la memoria diferida, la memoria de trabajo y las funciones ejecutivas. Se plantea un tratamiento de rehabilitación neurocognitiva con el objetivo de reducir el impacto de los déficits cognitivos, de manera que mejore la autonomía y el funcionamiento personal en las AVDs. Se propone un tratamiento de 8 semanas, con tres sesiones semanales de 60 minutos. Se utilizarán intervenciones psicoeducativas, estimulación cognitiva, estrategias compensatorias y de restauración del déficit, así como intervención psicoeducativa familiar. Se espera una mejora a nivel emocional, cognitivo y conductual que reduzca las limitaciones funcionales de la persona, aumentando su autonomía.

Cognitive deficits are an important part of the symptoms of schizophrenia. The alterations described mainly affect the domains of attention, processing speed, working memory, verbal and visual learning ability, reasoning, and problem solving (Crespo-Facorro et al. 2017). Cognitive impairments have been considered one of the best indicators of functional prognosis in schizophrenia (Ojeda et al., 2019). The benefits of cognitive rehabilitation in the cognition and functionality of people with schizophrenia have been strongly demonstrated, producing benefits both in the advanced stages of the disease and in the early stages (Deste et al., 2019). This work will analyze the case of a person diagnosed with schizophrenia who is receiving treatment at a Community Mental Health Rehabilitation Service. This is a 45-year-old woman with good premorbid fit but significant functional limitations. A neuropsychological assessment is performed which aims to alter the domains of attention, processing speed, deferred memory, working memory and executive functions. A neurocognitive rehabilitation treatment is proposed with the aim of reducing the impact of cognitive deficits, so as to improve autonomy and personal functioning in ADLs. An 8-week treatment is proposed, with three weekly sessions of 60 minutes. Psychoeducational interventions, cognitive stimulation, compensatory and deficit restoration strategies, as well as family psychoeducational intervention will be used. An emotional, cognitive, and behavioral improvement is expected that reduces the person's functional limitations, increasing their autonomy.