Educació en el lleure: del voluntariat a la professionalització del sector. Anàlisi de la viabilitat del canvi d'una entitat de lleure que transita cap a noves metodologies d'organització per a la millora pedagògica

Abstract

L'educació en el lleure és un àmbit d'intervenció que compta amb una gran presència i activitat a Catalunya (Albareda et.al., 2020). Fins als anys 80, les activitats de lleure eren promogudes per entitats, vinculades a l'esplai o a l'escoltisme, i es desenvolupaven en moments d'oci i temps lliure (Ruiz de Gauna, 2012). Tot i continuar sent una activitat caracteritzada per un fort voluntariat, s'ha trobat necessari transitar cap a una intervenció basada en rigor pedagògic i metodològic (Reig, 2012) mitjançant espais de formació que garanteixin la professionalitat. La present investigació s'apropa a una associació per a analitzar la viabilitat del canvi com a entitat de lleure que es troba cercant una millora organitzacional i pedagògica, després de patir un ràpid creixement sense uns marcs de referència organitzacionals i pedagògics establerts prèviament. Per a fer-ho possible, es defineixen els següents objectius específics; comprovar la necessitat de l'equip de coordinació de comptar amb referències organitzacionals i pedagògiques que orientin la seva pràctica, conèixer el nivell d'implicació de l'equip de coordinació per a construir un marc pedagògic i organitzacional de forma participativa, i mesurar el grau de resistència al canvi per part de l'equip de coordinació amb relació al funcionament de l'entitat. D'aquesta manera, l'estudi aporta l'experiència d'una entitat de lleure que, com moltes altres, han transitat del voluntariat a la professionalització del sector sense uns marcs de referència, i com de viable és el canvi en aquest context. Tanmateix, l'estudi evidencia la necessitat de comptar amb professionals de la psicopedagogia, des d'un model participatiu de l'acompanyament orientat a l'apoderament de les persones a les quals s'acompanya, per a possibilitar canvis i millores.

La educación en el ocio es un ámbito de intervención que cuenta con una gran presencia y actividad en Cataluña (Albareda et.al., 2020). Hasta los años 80, las actividades de ocio eran promovidas por entidades, vinculadas al esparcimiento o al escultismo, y se desarrollaban en momentos de ocio y tiempo libre (Ruiz de Gauna, 2012). A pesar de continuar siendo una actividad caracterizada por un fuerte voluntariado, se ha encontrado necesario transitar hacia una intervención basada en rigor pedagógico y metodológico (Reig, 2012) mediante espacios de formación que garanticen la profesionalidad. La presente investigación se acerca a una asociación para analizar la viabilidad del cambio como entidad de ocio que se encuentra buscando una mejora organizacional y pedagógica, después de sufrir un rápido crecimiento sin unos marcos de referencia organizacionales y pedagógicos establecidos previamente. Para hacerlo posible, se definen los siguientes objetivos específicos; comprobar la necesidad del equipo de coordinación de contar con referencias organizacionales y pedagógicas que orienten su práctica, conocer el nivel de implicación del equipo de coordinación para construir un marco pedagógico y organizacional de forma participativa, y mesurar el grado de resistencia al cambio por parte del equipo de coordinación con relación al funcionamiento de la entidad. De este modo, el estudio aporta la experiencia de una entidad de ocio que, como otras muchas, han transitado del voluntariado a la profesionalización del sector sin unos marcos de referencia, y como de viable es el cambio en este contexto. Aun así, el estudio evidencia la necesidad de contar con profesionales de la psicopedagogía, desde un modelo participativo del acompañamiento orientado al apoderamiento de las personas a las cuales se acompaña, para posibilitar cambios y mejoras.

Leisure education is a field of intervention that has a large presence and activity in Catalonia (Albareda et.al., 2020). Until the 1980s, leisure activities were promoted by entities, linked to recreation or scouting, and were developed in moments of leisure and free time (Ruiz de Gauna, 2012). Despite continuing to be an activity characterized by a strong volunteerism, it has been found necessary to move towards an intervention based on pedagogical and methodological rigor (Reig, 2012) through training spaces that guarantee professionalism. The present research approaches an association to analyze the feasibility of change as a leisure entity that is looking for organizational and pedagogical improvement, after undergoing rapid growth without previously established organizational and pedagogical frameworks. To make this possible, the following specific objectives are defined; to verify the need of the coordination team to have organizational and pedagogical references to guide their practice, to know the level of involvement of the coordination team to build a pedagogical and organizational framework in a participatory way, and to measure the degree of resistance to change by the coordination team in relation to the functioning of the entity. In this way, the study provides the experience of a leisure organization that, like many others, has transitioned from volunteering to the professionalization of the sector without reference frameworks, and how viable change is in this context. Even so, the study evidences the need to count on psycho-pedagogical professionals, from a participative model of accompaniment oriented to the empowerment of the people being accompanied, in order to make changes and improvements possible.