Anàlisi de la qualitat nutricional dels berenars de nens/es de 3 a 12 anys de la ciutat de Barcelona i l'associació amb el seu nivell d'adhesió a la dieta Mediterrània

Abstract

Unhealthy dietary patterns, based on ultra-processed and hyper-calorie foods, a low fruit and vegetable consumption and a sedentary lifestyle, leads to a weight gain which represents a risk factor in the development of non-communicable diseases. Overweight is currently a priority problem for the health system and Spain is one of the countries with a higher prevalence of infant and adolescent overweight. Food, among others, is one of the key factors associated to this situation. Diets based on traidtional mediterranean patterns have been appreciated by public health experts, representing a prevention factor for the health at long-term. Traditional Mediterranean diet is recommended for different population groups, infants and adolescents among them. In this context, recommendations are based on dividing the daily calories in 4 or 5 meals (breakfast, mid-morning snack, lunch, mid-afternoon snack and dinner) and being the main meals of plant origin. Although there are initiatives to sensitize and inform about the importance of healthy food during childhood, it still exists dietary patterns, specially in the mid-afternoon snack, that doesn¿t support a good health state, neither in short or long term. The main objective of this study is to evaluate the nutritional quality of the midafternoon snack of children aged between 3 and 12 years old, in the city of Barcelona and his adherence in the MD. Results show that most of the infants have the habit of having the mid-afternoon snack daily, but they¿re not having a healthy snack even if they have a good adherence to the MD. This results shows that mid-afternoon snack has a big scope for improvement and the most careless meal in this population group. This research has made possible the design of a healthy mid-afternoon snack model, based on official recommendations and based on social, cultural and environmental circumstances of the studied population. This document intends to become a useful tool for future promotion of healthy mid-afternoon snack consumption.

Els patrons dietètics no saludables, basats en aliments ultraprocessats i hipercalòrics, un baix consum de fruites i verdures i dur un estil de vida sedentari, condueix a l'increment de pes, que representa un factor de risc en el desenvolupament de Malalties No Transmissibles. Actualment, l'excés de pes és un problema prioritari de salut pública i Espanya és un dels països europeus amb major prevalença d'obesitat infantil i juvenil. L'alimentació, entre d'altres, és un dels principals factors associats a aquesta situació. Les dietes basades en els patrons mediterranis tradicionals han estat positivament valorades pels experts en salut pública, ja que representen un factor de prevenció per a la salut a llarg termini. La dieta Mediterrània tradicional es recomana per a diferents grups de població, entre ells els infants i adolescents. En aquest context, les recomanacions es basen a repartir les calories diàries en 4 o 5 àpats moderats (esmorzar, desdejuni, dinar, berenar i sopar) i que els aliments principals siguin d'origen vegetal. Tot i que es duen a terme iniciatives per sensibilitzar i informar sobre la importància de l'alimentació saludable durant la infància, avui dia encara existeixen patrons alimentaris, especialment presents en el berenar, que no afavoreixen el bon estat de salut, ni a curt ni a llarg termini. En aquest estudi s'ha plantejat com a objectiu principal estudiar la qualitat nutricional del berenar de nens i nenes de 3 a 12 anys de la ciutat de Barcelona i la seva adhesió a la DM. Els resultats confirmen que la majoria dels infants tenen l'hàbit de berenar cada dia, però no consumeixen berenars saludables i en canvi sí que presenten una bona adhesió a la DM. Aquestes dades situen el berenar com un àpat amb un gran marge de millora i el més descurat de la dieta d'aquest grup de població. Aquesta investigació ha permès també dissenyar un model del berenar saludable basat en les recomanacions oficials i adaptat a les circumstàncies socials, culturals i ambientals de la població d'estudi. Aquest document de recomanacions pretén convertir-se en una eina d'utilitat per a futures accions de promoció del consum de berenars saludables.

Los patrones dietéticos no saludables, basados en alimentos ultra procesados y hipercalóricos, un bajo consumo de frutas y verduras y llevar un estilo de vida sedentario, conduce al incremento de peso, que representa un factor de riesgo en el desarrollo de Enfermedades No Transmisibles. Actualmente, el exceso de peso es un problema prioritario de salud pública y España es uno de los países europeos con mayor prevalencia de obesidad infantil y juvenil. La alimentación, entre otros, es uno de los principales factores asociados a esta situación. Las dietas basadas en los patrones mediterráneos tradicionales han sido positivamente valoradas por los expertos en salud pública, puesto que representan un factor de prevención para la salud a largo plazo. La dieta Mediterráneo tradicional se recomienda para diferentes grupos de población, entre ellos los niños y adolescentes. En este contexto, las recomendaciones se basan a repartir las calorías diarias en 4 o 5 comidas moderadas (almorzar, desayuno, comer, merendar y cenar) y que los alimentos principales sean de origen vegetal. A pesar de que se llevan a cabo iniciativas para sensibilizar e informar sobre la importancia de la alimentación saludable durante la infancia, hoy en día todavía existen patrones alimentarios, especialmente presentes en la merienda, que no favorecen el buen estado de salud, ni a corto ni a largo plazo. En este estudio se ha planteado como objetivo principal estudiar la calidad nutricional de la merienda de niños y niñas de 3 a 12 años de la ciudad de Barcelona y su adhesión a la DM. Los resultados confirman que la mayoría de los niños tienen el hábito de merienda cada día, pero no consumen meriendas saludables y en cambio sí que presentan una buena adhesión a la DM. Estos datos sitúan la merienda como una comida con un gran margen de mejora y el más descuidado de la dieta de este grupo de población. Esta investigación ha permitido también diseñar un modelo de la merienda saludable basada en las recomendaciones oficiales y adaptado a las circunstancias sociales, culturales y ambientales de la población de estudio. Este documento de recomendaciones pretende convertirse en una herramienta de utilidad para futuras acciones de promoción del consumo de meriendas saludables.