Internationalization of Higher Education: Theoretical and Empirical Investigation of Its Influence on University Institution Rankings

Abstract

El concepte d'internacionalització està àmpliament difós en la bibliografia sobre gestió. Però últimament també s'ha començat a utilitzar en l'àmbit de les institucions d'ensenyament superior. En aquest article investigarem la internacionalització en les institucions universitàries amb dues perspectives, la teòrica i la pràctica. Per a aconseguir el nostre objectiu, hem donat una importància especial a la metodologia utilitzada per a avaluar la internacionalització en les institucions d'ensenyament superior des d'un punt de vista tant qualitatiu com quantitatiu. Ens hem centrat en l'estudi de les tres classificacions d'institucions d'ensenyament superior més àmpliament acceptades: Times Higher Education Supplement, Academic Ranking of World Universities i Webometrics Ranking. Hem vist que, encara que la variable de la internacionalització es té en compte en aquestes classificacions mitjançant diversos factors, el seu pes en la puntuació global encara és limitat. A més, els resultats que hem obtingut demostren que el grau d'internacionalització de les institucions universitàries amb prou feines determina la seva posició final en les classificacions, ja que aquesta depèn d'altres aspectes institucionals com la qualitat de l'ensenyament i la qualitat de la investigació, entre altres factors. Així mateix, hem vist que els indicadors d'internacionalització utilitzats en les classificacions més corrents d'institucions universitàries, com la proporció de personal docent internacional i la proporció d'estudiants internacionals, disten molt de reflectir les principals variables que intervenen en els processos d'internacionalització.

Internationalization constitutes a broadly widespread concept in the literature about management. However, it has recently started being applied to higher education institutions. In this paper, we investigate internationalization in university institutions from both theoretical and empirical perspectives. To achieve our aim, we place particular emphasis on the methodology applied to evaluate the internationalization of higher education institutions from both quantitative and qualitative approaches. We focus on the study of the three most widely accepted higher education institution rankings: Times Higher Education Supplement, Academic Ranking of World Universities and Webometrics Ranking. We find that, while the variable internationalization is included in such rankings through several items, its weight in the overall score is still limited. Additionally, our results demonstrate that the final position achieved by university institutions is hardly determined by their degree of internationalization, but rather relies on other institutional aspects, such as teaching quality and research quality, among others. Furthermore, we argue that internationalization indicators used in current university institution rankings, e.g., international faculty ratio and international students ratio, are far from reflecting the main variables involved in their internationalization processes.

El concepto de internacionalización está ampliamente difundido en la bibliografía sobre gestión. Pero recientemente también se ha empezado a utilizar en el ámbito de las instituciones de enseñanza superior. En este artículo investigaremos la internacionalización en las instituciones universitarias desde dos perspectivas, teórica y práctica. Para lograr nuestro objetivo, hemos dado especial importancia a la metodología utilizada para evaluar la internacionalización en las instituciones de enseñanza superior desde un punto de vista tanto cualitativo como cuantitativo. Nos hemos centrado en el estudio de las tres clasificaciones de instituciones de enseñanza superior más ampliamente aceptadas: Times Higher Education Supplement, Academic Ranking of World Universities y Webometrics Ranking. Hemos visto que, aunque la variable de la internacionalización se tiene en cuenta en dichas clasificaciones a través de varios factores, su peso en la puntuación global es aun limitado. Además, los resultados que hemos obtenido demuestran que el grado de internacionalización de las instituciones universitarias apenas determina su posición final en las clasificaciones, ya que esta depende de otros aspectos institucionales como la calidad de la enseñanza y la calidad de la investigación, entre otros factores. Asimismo hemos visto que los indicadores de internacionalización utilizados en las clasificaciones más corrientes de instituciones universitarias, como la proporción de personal docente internacional y la proporción de estudiantes internacionales, distan mucho de reflejar las principales variables que intervienen en los procesos de internacionalización.