El rol de los MOOC en la alfabetización científica de la ciudadanía

Abstract

Los nuevos planteamientos participativos y flexibles del aprendizaje, dentro de los que se incluyen los cursos en línea abiertos y masivos, conocidos por el acrónimo MOOC, ofrecen grandes oportunidades para crear e intercambiar conocimientos y experiencias entre un número importante de personas, generando un evidente impacto social. Concretamente, estos cursos pueden desempeñar un rol sustancial en la alfabetización científica de la ciudadanía, muy necesaria para hacer frente a las diversas crisis y desafíos que enfrenta la sociedad del siglo XXI, que en muchos casos tienen relación con asuntos científicos y tecnológicos. En base a esto, en el presente trabajo final de máster (TFM) se analizan las principales fortalezas y limitaciones de los MOOC referidos a temáticas científicas, con la finalidad de identificar las características fundamentales que estos cursos deben tener, en términos de diseño, para mejorar la alfabetización científica de sus participantes. Por otra parte, y sin olvidar que uno de los propósitos de los MOOC es combatir la inequidad educativa, es importante considerar las desigualdades que persisten en la participación en estos cursos. En este sentido, se concluye que si bien los MOOC no cumplen con las expectativas que despertaron en un principio, continúan presentando un gran potencial para la democratización del conocimiento. A partir de ello, se sugieren algunas líneas futuras de trabajo, dirigidas a profundizar el estudio de la incidencia de los MOOC en la alfabetización científica, el aumento de la diversidad de su público y la mejora de los aspectos más débiles de estos cursos.

New participatory and flexible approaches to learning, including Massive Open Online Courses, known by the acronym MOOCs, offer great opportunities to create and exchange knowledge and experiences among a significant number of people, generating a clear social impact. Specifically, these courses can play a substantial role in the scientific literacy of citizens, which is much needed to address the various crises and challenges facing 21st century society, many of which are related to scientific and technological issues. Based on this, this Master's thesis analyses the main strengths and limitations of MOOCs on scientific topics, with the aim of identifying the fundamental characteristics that these courses should have, in terms of design, in order to improve the scientific literacy of their participants. On the other hand, and without forgetting that one of the purposes of MOOCs is to combat educational inequality, it is important to consider the inequalities that persist in participation in these courses. In this sense, it is concluded that although MOOCs do not meet the expectations they initially aroused, they continue to have great potential for the democratisation of knowledge. On this basis, some future lines of work are suggested, aimed at deepening the study of the impact of MOOCs on scientific literacy, increasing the diversity of their audience and improving the weakest aspects of these courses.

Els nous plantejaments participatius i flexibles de l'aprenentatge, dins dels quals s'inclouen els cursos en línia oberts i massius, coneguts per l'acrònim MOOC, ofereixen grans oportunitats per a crear i intercanviar coneixements i experiències entre un nombre important de persones, generant un evident impacte social. Concretament, aquests cursos poden exercir un rol substancial en l'alfabetització científica de la ciutadania, molt necessària per a fer front a les diverses crisis i desafiaments que enfronta la societat del segle XXI, que en molts casos tenen relació amb assumptes científics i tecnològics. Sobre la base d'això, en el present treball final de màster (TFM) s'analitzen les principals fortaleses i limitacions dels MOOC referits a temàtiques científiques, amb la finalitat d'identificar les característiques fonamentals que aquests cursos han de tenir, en termes de disseny, per a millorar l'alfabetització científica dels seus participants. D'altra banda, i sense oblidar que un dels propòsits dels MOOC és combatre la inequitat educativa, és rellevant considerar les desigualtats que persisteixen en la participació en aquests cursos. En aquest sentit, es conclou que si bé els MOOC no compleixen amb les expectatives que van despertar al principi, continuen presentant un gran potencial per a la democratització del coneixement. A partir d'això, se suggereixen algunes línies futures de treball, dirigides a aprofundir l'estudi de la incidència dels MOOC en l'alfabetització científica, l'augment de la diversitat del seu públic i la millora dels aspectes més febles d'aquests cursos.