Black Box

Abstract

Black Box es una búsqueda, una investigación artística en torno al concepto de impermanencia como elemento consustancial a la vida y a los cambios que se dan en ella. Se trata de un espacio de experiencias performativas recogidas en imágenes fijas, en movimiento, sonidos y poemas en el contexto físico de una caja negra de cartón y tela, que ha funcionado como estudio de trabajo a lo largo de todo el proceso. He utilizado la intimidad de la propia experiencia vital como base creativa del material artístico. La investigación se ha planteado en función de los cambios físicos y anímicos que viví durante las semanas de creación del proyecto en el interior de Black Box. Estos cambios han tenido el espacio, el tiempo, la identidad y la memoria como ejes rectores del trabajo. Mi interés por ahondar en el estudio de la impermanencia como concepto filosófico a través de la experiencia humana queda aquí recogido en imágenes captadas en diversos tiempos, en espacios subjetivos múltiples, con una identidad en construcción y la memoria como elemento que amalgama la percepción humana de los mismos. El tiempo subjetivo, vertical, horizontal, lineal o circular; el espacio interno, externo, personal, privado, público, compartido; la identidad en continua transformación y cómo gestionamos nuestros recuerdos, forman parte de la investigación. Con ecos del teatro de vanguardia del siglo XX, las cajas metafísicas de Jorge Oteiza y la khôra platónica, Black Box es un espacio performativo donde lo vivencial y lo digital se unen en un dispositivo mutable. La dinámica perfomativa y reflexiva que ha ofrecido la caja durante el desarrollo del proyecto propició que abriera la caja y mi casa a personas conocidas y a otras que no lo eran para que se adentraran en su propia búsqueda interna de la impermanencia dentro de Black Box. Por mi parte, pude entrar en la caja el tiempo que consideré cada día durante semanas, lo cual facilitó muchos momentos de introspección y reflexión de los que también nacieron sonidos y poemas, si bien, en el caso de los colaboradores entraron en una sola ocasión cerca de media hora, un lapso de tiempo suficiente para poder observar qué surgía en su interior, qué les inspiraba, qué sentían, qué recordaban, etc. y esta experiencia se recogió en fotografías y videos, junto con sus comentarios. Si bien, Black Box ofrece una experiencia performativa en un contexto de cartón y tela de carácter mutable, el recorrido vivido en su interior, tanto por mí como por los colaboradores, se ha recogido en un archivo web que funciona como archivo vivo del proyecto, donde a las imágenes de todos los que han entrado en ella, se suman reflexiones, sonidos, poemas y en el futuro también albergará las experiencias que Black Box facilite. Así, las imágenes obtenidas, las acciones, las reflexiones, los poemas, etc., constituyen lo que el filósofo Bruno Tackels considera un archivo vivo, es decir, un territorio híbrido y vivo en continua evolución que podemos compartir, retener, ampliar, etc., e incluso devolver al mundo transformado. La impermanencia como concepto que anima el proyecto vive tanto en su materialidad física como en su archivo virtual donde se recogen las experiencias llevadas a cabo en su interior cuando su forma era más cercana a la de un estudio flexible de fotografía que a la actual. Su forma actual es diferente de aquella de la que ha participado en los últimos meses, de manera que la impermanencia, no solo como concepto sino como parte de su materialidad, es un hecho. En Black Box, todo es posible porque las experiencias que se puedan vivir en su interior solo dependen de quien se adentre en ella.

Black Box és una recerca, una investigació artística al voltant del concepte d'impermanència com a element consubstancial a la vida i als canvis que s'hi donen. Es tracta d´un espai d'experiències performatives recollides en imatges fixes, en moviment, sons i poemes en el context físic d´una caixa negra de cartró i tela, que ha funcionat com a estudi de treball al llarg de tot el procés. He utilitzat la intimitat de la pròpia experiència vital com a base creativa del material artístic. La investigació s'ha plantejat en funció dels canvis físics i anímics que vaig viure durant les setmanes de creació del projecte a l'interior de Black Box. Aquests canvis han tingut l'espai, el temps, la identitat i la memòria com a eixos rectors de la feina. El meu interès per aprofundir en l'estudi de la impermanència com a concepte filosòfic a través de l'experiència humana queda aquí recollit en imatges captades en diversos temps, en espais subjectius múltiples, amb una identitat en construcció i la memòria com a element que amalgama la percepció humana de els mateixos. El temps subjectiu, vertical, horitzontal, lineal o circular; lespai intern, extern, personal, privat, públic, compartit; la identitat en contínua transformació i com gestionem els nostres records, formen part de la investigació. Amb ressons del teatre d'avantguarda del segle XX, les caixes metafísiques de Jorge Oteiza i la khôra platònica, Black Box és un espai performatiu on allò vivencial i digital s'uneixen en un dispositiu mutable. La dinàmica perfomativa i reflexiva que ha ofert la caixa durant el desenvolupament del projecte va propiciar que obrís la caixa i casa meva a persones conegudes ia altres que no ho eren perquè s'endinsessin en la seva pròpia recerca interna de la impermanència dins de Black Box. Per part meva, vaig poder entrar a la caixa el temps que vaig considerar cada dia durant setmanes, cosa que va facilitar molts moments d'introspecció i reflexió dels que també van néixer sons i poemes, si bé, en el cas dels col·laboradors van entrar en una sola ocasió prop de mitja hora, un lapse de temps suficient per poder observar què sorgia al seu interior, què els inspirava, què sentien, què recordaven, etc. i aquesta experiència es va recollir en fotografies i vídeos, juntament amb els comentaris. Si bé, Black Box ofereix una experiència performativa en un context de cartró i tela de caràcter mutable, el recorregut viscut al seu interior, tant per mi com pels col·laboradors, s'ha recollit en un arxiu web que funciona com a arxiu viu del projecte, on a les imatges de tots els que hi han entrat, se sumen reflexions, sons, poemes i en el futur també albergarà les experiències que Black Box faciliti. Així, les imatges obtingudes, les accions, les reflexions, els poemes, etc., constitueixen allò que el filòsof Bruno Tackels considera un arxiu viu, és a dir, un territori híbrid i viu en contínua evolució que podem compartir, retenir, ampliar, etc., i fins i tot tornar al món transformat. La impermanència com a concepte que anima el projecte viu tant a la seva materialitat física com al seu arxiu virtual on es recullen les experiències dutes a terme al seu interior quan la seva forma era més propera a la d'un estudi flexible de fotografia que a l'actual. La seva forma actual és diferent d'aquella de la que ha participat en els darrers mesos, de manera que la impermanència, no només com a concepte sinó com a part de la seva materialitat, és un fet. A Black Box, tot és possible perquè les experiències que es puguin viure al seu interior només depenen de qui s'hi endinsi.

Black Box is a quest, an artistic research project about impermanence as a consubstantial element of life and the changes that happen whithin it. It is a performative experience space that gathers still and moving images, sounds and poems in the physical context of a black cardboard and cloth box, that has functioned as an art studio throughout the whole process. I have used my own intimate life experience as a creative basis for artistic material. The research has been carried out based on the physical and emotional changes that I experienced during the project creating weeks inside Black Box. These changes have set space, time, identity and memory as principle axes of the work. Images captured at different times, multiple subjective spaces, an under construction identity and memory as the element that fuses human perception of them reveal my aim to go deeper into impermanence study as a philosophical concept through human experience. Subjective, vertical, horizontal, linear or circular time; inner, outer, personal, private, public, shared space; identity in continuous transformation and how we manage our memories, are all part of this research. With 20th century avant-garde theatre, Jorge Oteiza´s metaphysical boxes and Platonic khôra echoes, Black Box is a performative place where experiential and digital merge into a mutable device. Performative and reflective dynamics fostered by the box during the development of the project led me to open the box and my home to meet both known and unknown people so they could delve into their own inner research on impermanence within Black Box. For my part, I could stay in the box as long as I felt like everyday for weeks, providing many introspective and reflective moments where sounds and poems were also created, though, related to the collaborators however, they only got in once and just for half an hour, enough time to observe what inspired and arosed in them, discover their feelings, memories, etc. and this experience was displayed in photographs and videos, along with their comments. As Black Box offers a performative experience in a mutable cardboard and cloth context, the journeys of myself and other collaborators who lived within it have been collected in a web archive that works as a living archive of the project, where reflections, sounds and poems are added to the images of the people who have been in, and in future it will also keep other experiences facilitated by Black Box. Thus, taken images, actions, reflections, poems, etc., set what the philosopher Bruno Tackels considers to be a living archive, a continuous evolutionary hybrid and living territory that we can share, retain, expand on, etc. and even give back to the world once transformed. Impermanence as a concept that animates the project lives both in its physical materiality and in its virtual archive, where experiences from the inside were closer to that of a flexible photography studio than to the current one. This shape is different to that of the last months, so impermanence is a fact not only as a concept but also as part of its materiality, In Black Box, everything is possible because the ability to live experiences only depends on who enters in it.