Comunidades de práctica como agentes dinamizadores de la gestión institucional en el ámbito universitario

Abstract

La complejidad introducida por los avances tecnológicos y la globalización durante las últimas décadas, han puesto de manifiesto la necesidad de contar con organizaciones flexibles, creativas e innovadoras, que promuevan el intercambio de conocimientos, capaces de adaptarse y atender rápidamente las demandas del entorno. En este sentido, las comunidades de práctica se presentan como una oportunidad para dinamizar la gestión institucional en las universidades gracias a su potencial para mejorar procesos y solucionar problemas a partir de la interacción y el intercambio de conocimientos. Asimismo, pueden generar las condiciones adecuadas para promover el uso significativo de las TIC en los procesos académicos y administrativos a distancia que, debido a la pandemia del COVID-19, se han incorporado rápidamente a la educación y en muchos casos de manera forzosa. La finalidad del presente TFM es realizar una reflexión crítica e identificación de elementos clave a tener en cuenta para la construcción y consolidación de comunidades de práctica en instituciones de educación superior, desde una mirada institucional y buscando identificar el papel de la dirección en la creación y consolidación de las mismas. En consecuencia, este trabajo se constituye en un referente que arroja luces para reconocer la existencia de comunidades de práctica en el ámbito universitario, así como para saber qué elementos han de tenerse en cuenta para su construcción y consolidación.

The complexity introduced by technological advances and globalization in recent decades have highlighted the need for flexible, creative and innovative organizations that promote the exchange of knowledge, capable of quickly adapting and meeting the demands of the environment. In this sense, communities of practice are presented as an opportunity to boost institutional management in universities thanks to their potential to improve processes and solve problems based on interaction and knowledge exchange. Likewise, they can generate the appropriate conditions to promote the significant use of ICTs in distance academic and administrative processes that, due to the COVID-19 pandemic, have been rapidly incorporated into education and in many cases by force. The purpose of this Master¿s dissertation is to carry out a critical reflection and identification of key elements to take into account for the construction and consolidation of communities of practice in higher education institutions, from an institutional perspective and seeking to identify the role of management in the creation and their consolidation. Consequently, this work constitutes a reference that sheds light to recognize the existence of communities of practice in the university environment, as well as to know what elements must be taken into account for their construction and consolidation.

La complexitat introduïda pels avanços tecnològics i la globalització durant les últimes dècades, han posat de manifest la necessitat de comptar amb organitzacions flexibles, creatives i innovadores, que promoguin l'intercanvi de coneixements, capaços d'adaptar-se i atendre ràpidament les demandes de l'entorn. En aquest sentit, les comunitats de pràctica es presenten com una oportunitat per a dinamitzar la gestió institucional en les universitats gràcies al seu potencial per a millorar processos i solucionar problemes a partir de la interacció i l'intercanvi de coneixements. Així mateix, poden generar les condicions adequades per a promoure l'ús significatiu de les TIC en els processos acadèmics i administratius a distància que, a causa de la pandèmia del COVID-19, s'han incorporat ràpidament a l'educació i en molts casos de manera forçosa. La finalitat del present TFM és realitzar una reflexió crítica i identificació d'elements clau a tenir en compte per a la construcció i consolidació de comunitats de pràctica en institucions d'educació superior, des d'una mirada institucional i buscant identificar el paper de la direcció en la creació i consolidació d'aquestes. En conseqüència, aquest treball es constitueix en un referent que llança llums per a reconèixer l'existència de comunitats de pràctica en l'àmbit universitari, així com per a saber quins elements han de tenir-se en compte per a la seva construcció i consolidació.