L'Educació Social a la xarxa: de la reflexió a l'acció

Abstract

Internet no és només una tecnologia, és un mitjà que ha canviat i continua canviant les nostres societats, introduint noves formes de produir i de relacionar-se (Castells, 2001). Es tracta d'una tecnologia nascuda als finals dels seixanta, en un àmbit i amb unes finalitats molt concretes. A mitjans de la dècada dels noranta comença la seva comercialització, i en conseqüència, la seva extensió generalitzada, al menys, en els països més desenvolupats (Castells, 2001). Actualment, Internet és tan habitual com qualsevol altre mitjà de comunicació, com la premsa, la televisió, la ràdio,... Internet cobreix totes les necessitats de les persones: des de la xarxa, hom pot viatjar fins l'últim indret del planeta, pot planejar viatges i fins i tot, pot fer reserves, comprar,... També pot veure la televisió, cinema, llegir, escoltar música, parlar amb les amistats o consultar bases de dades sobre qualsevol temàtica. No n'hi ha res que no existeixa a Internet! Les possibilitats que ofereix la xarxa són tan extenses com els interessos i les preferències de la gent (Juncar, 2001). L'ús d'Internet també ha canviat el model comunicatiu. Abans, la comunicació només era vertical, caracteritzada perquè els mitjans tradicionals bombardejaven amb la informació als ciutadans, qui les rebia de forma passiva, sense poder contrastar, contestar o manifestar donar la seva opinió. Per contra, en l'actualitat, Internet ha plantejat un nou model de comunicació, la comunicació horitzontal, el principal element del qual és l'intercanvi d'informació, és a dir, una comunicació interactiva que connecten allò local i global en qualsevol moment (Castells, 2009). Aquest canvi implica que el internauta lector passa a convertir-se en un agent actiu amb grans possibilitats de participació amb la resta en la xarxa (Castells, 2001). Què té tot açò a veure amb l'Educació Social? Si l'entenem com una professió transformadora i generadora de contextos, que donen resposta a les demandes 1 L'Educació Social a la xarxa: de la reflexió a l'acció ¿de participació social, integració social i d'accés a la cultura, no hauria de quedar-se estancada en la situació i la forma d'actuar de cada moment concret. Al mateix temps que la societat avança, l'educació social requereix avançar per tal de continuar cobrint totes aquelles noves demandes que sorgeixen. Però, anem a insistir, per què no pot quedar-se fora de la xarxa? Simplement perquè la finalitat de la tasca socioeducativa dels professionals de l¿Educació Social és la transformació social. I no es pot transformar la societat simplement portant a terme una intervenció assistencial, perquè açò perpetua les desigualtats1. Si volem transformar la societat hem d'estar en i amb la societat i ja no caben dubtes: la societat es relaciona també per Internet. Transformar la societat és una tasca ingent, que obliga a prendre decisions per desenvolupar la tasca socioeducativa. Aquestes decisions han de recolzar-se en la utilització de les potencialitats més que en deixar-nos frenar pels límits, aprofitar els punts forts i les oportunitats sense parar-nos per les amenaces i debilitats. Per exemple, podríem parlar del problema del dret a la intimitat, que podria veure¿s vulnerat per l'accés a la xarxa. En canvi, aquest mateix accés pot afavorir la solució de diversos problemes. Esmentarem un exemple aclaridor: fer públiques a la xarxa les dades personals o socioeconòmiques d'una persona pot vulnerar el seu dret a la intimitat, perquè es fa pública la seva situació econòmica. En canvi, podem esmentar l¿exemple de tantes i tantes persones que han aconseguit aturar el seu desnonament gràcies a la pressió popular organitzada a través de la xarxa. La conclusió, doncs, és que la recerca de les potencialitats ens converteix en agents transformadors de la comunitat perquè pot ajudar a millorar veritablement les condicions de benestar. Ara bé, per a que aquesta voluntat transformadora de l'educador social tinga efecte, s'haurà de fer patent en tots els àmbits de la societat i un d'ells, molt important, és la relació entre persones a la xarxa. No podem pensar, però, que la xarxa és un món màgic que ho soluciona tot. També és cert que pot generar problemes. De fet, ja comencen a veure's casos 1 Conclusions IV Congrés Estatal d'Educació Social. Santiago de Compostela. 2004. 2

Miquel Rubio Domínguez ¿de dependència del mòbil per part dels més joves, per exemple. Però com ja hem dit en altre punt d'aquest treball, la xarxa no és bona ni dolenta, és el seu ús el que la qualifica i no podem menysprear-la pel simple fet que puga generar problemes, com tampoc podem deixar de menjar amb ganivets pel fet que puguen convertir-se en armes mortals, ni podem eliminar els diners pel fet que generen avarícia. Arribats a aquest punt, ja sols ens queda afirmar que l'Educació Social, necessàriament, haurà de conèixer la xarxa i els seus mecanismes, per poder ubicar-se i fer-se el seu propi lloc a la xarxa. Però, quin ha de ser aquest lloc? Les possibilitats són immenses. Internet permet la comunicació entre parts per enllestir tasques conjuntament o resoldre problemes en un moment determinat. Permet treballar en equip sobre un mateix document, permet conèixer la realitat d¿una situació social en base a la informació donada pels usuaris, permet estudiar i tindre a l'abast els documents necessaris per una investigació,... Totes les opcions esmentades són interessants, però en el nostre cas anem a centrar-nos en la possibilitat d'interacció entre professionals i interessats per l'educació social que possibilita la xarxa. Més concretament, en aquest treball es pretén conèixer l'estat de la presència de l'Educació Social a les xarxes, és a dir, fer patent la situació de l'Educació Social virtual 2.0. Considerem que aquest és un tema rellevant al que, possiblement, no li s'ha donat massa importància fins ara. Si l'educació social és una ciència que està en continu desenvolupament i construcció, hem de generar un espai que aglutine totes les forces, que permeta el pas del coneixement d¿uns a altres, que possibilite la unió entre professionals que ja poden compartir el seu saber i saber fer amb els estudiants que volen incorporar eixe coneixement.