Aplicación y uso de herramientas teleformativas por parte del profesorado de la Universidad de A Coruña

Abstract

Aquest article pretén donar a conèixer els resultats més rellevants obtinguts en una recerca de tipus survey (Cohen i Manion, 1990) desenvolupada amb professors de la Universitat de la Corunya (pertanyents a diversos àmbits científics) i que utilitzaven eines pròpies del camp de l'e-learning com a complement de les classes presencials. Un dels objectius clau de l'estudi esmentat se centrava a conèixer i identificar el grau d'aplicació i ús que els docents universitaris feien d'eines i utilitats de caràcter teleformatiu. Sobre la base dels resultats assolits en aquesta recerca, podem dir que és el correu electrònic (mitjana de 3,72) l'eina més utilitzada, mentre que en el nivell d'ús més baix se situen el podcast (mitjana d'1,34), l'audioconferència (mitjana d'1,42) i els CMS (mitjana d'1,42). Les anàlisis inferencials fetes van determinar l'existència de variables personals (com per exemple l'"edat") i professionals (com ara "experiència docent universitària utilitzant entorns virtuals" i "categoria administrativa") que influeixen significativament en el nivell d'aplicació i ús que mostra el professorat de la Universitat de la Corunya en programes informàtics, aplicacions telemàtiques i eines de comunicació sota sistemes d'e-learning.

This article discusses the most relevant results obtained in a survey of professors from the University of A Corunna (belonging to various scientific fields) who use e-learning systems to complement their lecture classes (Cohen and Manion, 1990). One of the main objectives of the survey was to identify the level of use made by lecturers of telematic applications and tools for teletraining systems. Based on the results from this research we can say that electronic mail is the most used tool (average 3.72), while podcast (average 1.34), audio conference (average 1.42) and CMS (average 1.42) are the least used. Inferential analyses of the lecturers at the University of A Coruña showed that there are personal (such as age) and professional variables (experience with virtual environments and position) that significantly influence their use of communication tools, telematic applications and communication tools within e-learning systems.

El presente artículo pretende dar a conocer los resultados más relevantes obtenidos en una investigación de tipo survey (Cohen y Manion, 1990) desarrollada con profesores de la Universidad de A Coruña (pertenecientes a diversos ámbitos científicos) y que utilizaban herramientas propias del campo del e-learning como suplemento a sus clases presenciales. Uno de los objetivos clave de dicho estudio se centraba en conocer e identificar el grado de aplicación y uso que los docentes universitarios realizaban respecto a herramientas y utilidades de carácter teleformativo. Sobre la base de los resultados alcanzados en esta investigación, podemos decir que es el correo electrónico (media de 3,72) la herramienta más utilizada, mientras que en el menor nivel de uso se sitúan el podcast (media de 1,34), la audioconferencia (media de 1,42) y los CMS (media de 1,42). Los análisis inferenciales realizados determinaron la existencia de variables personales (como por ejemplo la «edad») y profesionales (tales como «experiencia docente universitaria utilizando entornos virtuales» y «categoría administrativa») que influyen significativamente en el nivel de aplicación y uso que muestra el profesorado de la Universidad de A Coruña en programas informáticos, aplicaciones telemáticas y herramientas de comunicación bajo sistemas de e-learning.