La evaluación de postgrados internacionales en la Unión Europea. Ejemplos de buenas prácticas de programas europeos

Abstract

Desde 1999 la Comisión Europea ha promovido varios programas de cooperación curricular entre instituciones de educación superior ayudando a acelerar el proceso de reforma del EEES. Si bien existen programas educativos de diversos tipos, Erasmus Mundus es uno de los que más impacto ha tenido en la comunidad universitaria europea. Desde 2004 este programa promueve y financia la existencia de másteres internacionales organizados por tres universidades de tres estados europeos diferentes, como mínimo. El objetivo último es potenciar la existencia de másteres que no podrían tener esa calidad sin la cooperación entre instituciones, así como generar un valor añadido europeo. A su vez, esto requiere un gran grado de coordinación y planificación entre las universidades no sólo en aspectos académicos sino también organizativos. Actualmente se está impulsando la creación de titulaciones dobles o conjuntas entre varias universidades, incluyendo la cooperación transnacional. Sin embargo, la ENQA y sus agencias no han propuesto hasta el momento una serie de criterios específicos para evaluar la complejidad añadida de estas titulaciones en cuanto al grado de integración y coordinación que requieren. En este contexto, tanto la ENQA como los distintos ministerios de educación superior observan la experiencia de Erasmus Mundus como un ejemplo de buenas (y malas) prácticas del que se pueden extraer conclusiones muy relevantes para poder evaluar la calidad de titulaciones interuniversitarias, ya sean nacionales o transnacionales. En este artículo se revisan los criterios más relevantes de la evaluación del programa Erasmus Mundus en la UE, así como el proceso de evaluación y las experiencias más relevantes tras cinco años de convocatorias de este programa.

Des de 1999, la Comissió Europea ha promogut diversos programes de cooperació curricular entre institucions d'educació superior, cosa que ha ajudat a accelerar el procés de reforma de l'EEES. Si bé hi ha programes educatius de diversos tipus, Erasmus Mundus és un dels que ha tingut més impacte en la comunitat universitària europea. Des de 2004, aquest programa promou i finança l'existència de màsters internacionals organitzats per tres universitats de tres estats europeus diferents, com a mínim. L'objectiu últim és potenciar l'existència de màsters que no podrien tenir aquesta qualitat sense la cooperació entre institucions, així com generar un valor afegit europeu. Al seu torn, això requereix un gran grau de coordinació i planificació entre les universitats no solament en aspectes acadèmics, sinó també organitzatius. Actualment, s'està impulsant la creació de titulacions dobles o conjuntes entre diverses universitats, incloent-hi la cooperació transnacional. Tanmateix, l'ENQA i les seves agències no han proposat fins al moment una sèrie de criteris específics per avaluar la complexitat afegida d'aquestes titulacions quant al grau d'integració i coordinació que requereixen. En aquest context, tant l'ENQA com els diferents ministeris d'educació superior observen l'experiència d'Erasmus Mundus com un exemple de bones (i dolentes) pràctiques del qual es poden extreure conclusions molt rellevants per a poder avaluar la qualitat de titulacions interuniversitàries, tant nacionals com transnacionals. En aquest article es revisen els criteris més rellevants de l'avaluació del programa Erasmus Mundus a la UE, així com el procés d'avaluació i les experiències més rellevants després de cinc anys de convocatòries d'aquest programa.

Since 1999, the European Commission has promoted many cooperation programmes for higher education institutions which have contributed to push forward European higher education area reforms. While there are many different education programmes, Erasmus Mundus is among those that have had the most impact on European higher education. Since 2004, this programme has promoted and provided funding for implementing international Master's organised by at least 3 institutions from three different EU countries. The main aim is to promote high quality Master's, as well as to generate a European added value. This requires major coordination and planning effort between universities, not only in academic but also in organisational aspects. Nowadays the creation of transnational double or joint degrees is being especially promoted. However, ENQA and its European evaluation agencies have not yet proposed specific criteria for evaluating their added complexity. In this context, both ENQA and higher education ministries see the Erasmus Mundus programme as a valuable demonstration of good (and bad) practices, from which relevant conclusions can be drawn to properly evaluate inter-university degrees, both national and international. This paper reviews the most relevant criteria of Erasmus Mundus as well as the evaluation procedure, and the most relevant conclusions after five years of calls for proposals on this programme.