Elders and the ITCs use to communicate with children and grandchildren

Abstract

Past research in using ICTs (Information and Communication Technologies) in interpersonal communication showed that age plays an important role. There is a general assumption that the elderly are left behind regarding the adoption and the use of ICTs. Furthermore, elders tend to use ICTs mainly for instrumental purposes and the use is rather non-sophisticated. When elders are using ICTs to maintain their social network, similar patterns could be found: They start using internet, or intensify its use, when their children move abroad while they might decrease using the tool if the motivation ends. In this research we explore elders' incentives to go online and use internet services to communicate; the type of agencies they use to communicate with children and grandchildren abroad; and the situations that make them stop using the ICTs or even reject internet mediated communications. We base our discussion on the empirical evidence the two authors gathered in different cities and countries: Barcelona, Romania, Toronto, Los Angeles, Montevideo and Lima, through semi-structured interviews and observation, with people aged 60 years old and over. The results show that the ability for using ICT tools in an autonomous way is a better explanation than age. In this, we distinguish between assisted users and autonomous users. We found that oldest seniors and those seniors who are less socially active are more likely to be assisted users than those who are socially or professionally active. For them communication with their children and grandchildren abroad follows no agency or it is mediated by significant others from their local social network, who are able to use ICTs and select specific information to share, in the second step, with the elder. For some younger participants the use of ICTs is rather situational and imposed by their children or grandchildren, who installed the tool in the first place and assisted them in using it. Finally, other elders describe a proficient and independent use of ICTs so they use the devices and services the way they want to. We discuss the implications of the patterns in using ICTs, for elders' social life and their relationships with children and grandchildren. First, we emphasis the fact that those elders rejecting the ICTs or being unskilled in using them to communicate might be left out from their family circle, particularly when children are abroad -they would experience more isolation. Second, we underline the fact that when children and grandchildren are the ones that control the ICTs used by their parents and grandparents, they are controlling also the information flow and this will redefine the power relations between elders and their younger relatives.

Investigaciones anteriores sobre el uso de las TIC (Tecnologías de la Información y la Comunicación) en la comunicación interpersonal mostraron que la edad juega un papel importante. Existe una suposición general de que los ancianos se quedan atrás con respecto a la adopción y el uso de las TIC. Además, los ancianos tienden a utilizar las TIC principalmente con fines instrumentales y el uso es bastante poco sofisticado. Cuando los ancianos usan las TIC para mantener su red social, se pueden encontrar patrones similares: comienzan a usar Internet o intensifican su uso cuando sus hijos se mudan al extranjero mientras que podrían disminuir usando la herramienta si la motivación termina. En esta investigación exploramos los incentivos de los mayores para conectarse y usar servicios de Internet para comunicarnos; el tipo de agencias que usan para comunicarse con niños y nietos en el extranjero; y las situaciones que los hacen dejar de usar las TIC o incluso rechazar las comunicaciones mediadas por Internet. Basamos nuestra discusión en la evidencia empírica que los dos autores reunieron en diferentes ciudades y países: Barcelona, ¿¿Rumania, Toronto, Los Ángeles, Montevideo y Lima, a través de entrevistas semiestructuradas y observación, con personas de 60 años o más. Los resultados muestran que la capacidad de usar herramientas TIC de forma autónoma es una mejor explicación que la edad. En esto, distinguimos entre usuarios asistidos y usuarios autónomos. Descubrimos que las personas mayores de la tercera edad y aquellas personas mayores que son menos activas socialmente tienen más probabilidades de ser usuarios asistidos que aquellos que son social o profesionalmente activos. Para ellos, la comunicación con sus hijos y nietos en el extranjero no sigue a ninguna agencia o está mediada por personas importantes de su red social local, que pueden utilizar las TIC y seleccionar información específica para compartir, en el segundo paso, con el anciano. Para algunos participantes más jóvenes, el uso de las TIC es bastante situacional e impuesto por sus hijos o nietos, quienes instalaron la herramienta en primer lugar y les ayudaron a usarla. Finalmente, otros ancianos describen un uso competente e independiente de las TIC para que utilicen los dispositivos y servicios de la forma que deseen. Discutimos las implicaciones de los patrones en el uso de las TIC, para la vida social de los ancianos y sus relaciones con niños y nietos. En primer lugar, enfatizamos el hecho de que aquellos ancianos que rechazan las TIC o que no están capacitados para usarlas para comunicarse pueden quedar fuera de su círculo familiar, particularmente cuando los niños están en el extranjero: experimentarían más aislamiento. En segundo lugar, subrayamos el hecho de que cuando los hijos y nietos son los que controlan las TIC utilizadas por sus padres y abuelos, también controlan el flujo de información y esto redefinirá las relaciones de poder entre los mayores y sus parientes más jóvenes.

Recerques anteriors sobre l'ús de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) en la comunicació interpersonal van mostrar que l'edat juga un paper important. Existeix una suposició general que els ancians es queden enrere pel que fa a l'adopció i l'ús de les TIC. A més, els ancians tendeixen a utilitzar les TIC principalment amb finalitats instrumentals i l'ús és bastant poc sofisticat. Quan els ancians usen les TIC per mantenir la seva xarxa social, es poden trobar patrons similars: comencen a usar Internet o intensifiquen el seu ús quan els seus fills es muden a l'estranger mentre que podrien disminuir usant l'eina si la motivació acaba. En aquesta recerca explorem els incentius dels majors per connectar-se i usar serveis d'Internet per comunicar-nos; el tipus d'agències que usen per comunicar-se amb nens i néts a l'estranger; i les situacions que els fan deixar d'usar les TIC o fins i tot rebutjar les comunicacions intervingudes per Internet. Basem la nostra discussió en l'evidència empírica que els dos autors van reunir en diferents ciutats i països: Barcelona, ¿¿Romania, Torontó, Los Angeles, Montevideo i Lima, a través d'entrevistes semiestructuradas i observació, amb persones de 60 anys o més. Els resultats mostren que la capacitat d'usar eines TIC de forma autònoma és una millor explicació que l'edat. En això, distingim entre usuaris assistits i usuaris autònoms. Descobrim que les persones majors de la tercera edat i aquelles persones majors que són menys actives socialment tenen més probabilitats de ser usuaris assistits que aquells que són social o professionalment actius. Per a ells, la comunicació amb els seus fills i néts a l'estranger no segueix a cap agència o està intervinguda per persones importants de la seva xarxa social local, que poden utilitzar les TIC i seleccionar informació específica per compartir, en el segon pas, amb l'ancià. Per a alguns participants més joves, l'ús de les TIC és bastant situacional i impost pels seus fills o néts, els qui van instal·lar l'eina en primer lloc i els van ajudar a usar-la. Finalment, altres ancians descriuen un ús competent i independent de les TIC perquè utilitzin els dispositius i serveis de la forma que desitgin. Discutim les implicacions dels patrons en l'ús de les TIC, per a la vida social dels ancians i les seves relacions amb nens i néts. En primer lloc, emfatitzem el fet que aquells ancians que rebutgen les TIC o que no estan capacitats per usar-les per comunicar-se poden quedar fora del seu cercle familiar, particularment quan els nens estan a l'estranger: experimentarien més aïllament. En segon lloc, subratllem el fet que quan els fills i néts són els que controlen les TIC utilitzades pels seus pares i avis, també controlen el flux d'informació i això redefinirà les relacions de poder entre els majors i els seus parents més joves.