Please use this identifier to cite or link to this item:

http://hdl.handle.net/10609/67287
Full metadata record
DC FieldValueLanguage
dc.contributor.authorPinyol Jiménez, Gemma-
dc.contributor.otherUniversitat Oberta de Catalunya-
dc.date.accessioned2017-09-14T13:36:52Z-
dc.date.available2017-09-14T13:36:52Z-
dc.date.issued2017-06-
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/10609/67287-
dc.description.abstractLes polítiques d'immigració han estat tradicionalment competència exclusiva dels estats, en la mesura que afecten dos elements dels seus constitutius: el territori i la població. Entre els països europeus, però, la creació d'una àrea de lliure circulació per als seus nacionals (Acord de Schengen de 1985) va suposar la supressió de les fronteres comuns interiors i, per tant, la necessitat d'harmonitzar els mecanismes d'accés de les persones estrangeres en aquest espai comú. La gestió de la immigració extracomunitària es convertia així en una necessitat derivada de l'establiment de la lliure circulació en el territori europeu. Des de 1999, els Estats de la Unió Europea estan compromesos en la construcció d'aquesta política europea d'immigració i asil. Però el cert és que els avenços en aquesta política han estat reduïts, i molt focalitzats en qüestions vinculades a la seguretat. Es parla, així, de la securitització de la immigració, seguint el marc teòric de l'Escola de Copenhagen. L'objectiu d'aquest TFM és analitzar fins quin punt la política d'immigració i asil de la Unió Europea s'ha construït amb la lògica de la securitització, i quins són els impactes que se'n poden derivar.ca
dc.description.abstractLas políticas de inmigración han sido tradicionalmente competencia exclusiva de los estados, pues afectan a dos de sus elementos constitutivos: el territorio y la población. Entre los países europeos, sin embargo, la creación de un área de libre circulación para sus nacionales (Acuerdo de Schengen de 1985) supuso la supresión de las fronteras comunes interiores y, por tanto, la necesidad de armonizar los mecanismos de acceso de las personas extranjeras en este espacio común. La gestión de la inmigración extracomunitaria se convertía así en una necesidad derivada del establecimiento de la libre circulación en el territorio europeo. Desde 1999, los Estados de la Unión Europea están comprometidos en la construcción de esta política europea de inmigración y asilo. Pero lo cierto es que los avances en esta política han sido reducidos, y muy focalizados en cuestiones vinculadas a la seguridad. Se habla, así, de la securitización de la inmigración, siguiendo el marco teórico de la Escuela de Copenhague. El objetivo de este TFM es analizar hasta qué punto la política de inmigración y asilo de la Unión Europea se ha construido con la lógica de la securitización, y cuáles son los impactos que de ello se derivan.es
dc.description.abstractTraditionally, migration policies have been an exclusive competence of states, as they affect two of their constituent elements: territory and population. Among European countries, however, the creation of an area of free movement for its nationals (1985 Schengen Agreement) meant the abolition of common internal borders and, therefore, the need to harmonize the access mechanisms of people non-communitarian nationals in this common space. In short, handling this extra-EU migration has become a requirement due the establishment of free movement in the EU. Since 1999, the States of the European Union are committed to this European immigration and asylum policy. Nevertheless, advances in this policy have been weak and reduced, and very focused on issues related to security. Thus, following the theoretical framework of the Copenhagen School, the concept of securitization of migration raises. The objective of this TFM is to analyse to what extent the European Union's immigration and asylum policy has developed into a security issue in the EU, and the impacts of this process.en
dc.format.mimetypeapplication/pdf-
dc.language.isocat-
dc.publisherUniversitat Oberta de Catalunya-
dc.rightsAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)-
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/-
dc.subjectpolítiques públiquesca
dc.subjectimmigracióca
dc.subjectasilca
dc.subjectUnió Europeaca
dc.subjectsecurititzacióca
dc.subjectpolíticas públicases
dc.subjectinmigraciónes
dc.subjectasiloes
dc.subjectUnión Europeaes
dc.subjectsecuritizaciónes
dc.subjectpublic policiesen
dc.subjectmigrationen
dc.subjectasylumen
dc.subjectEuropean Unionen
dc.subjectsecuritizationen
dc.subject.lcshEuropean Union countries -- Emigration and immigration -- Government policy -- TFM-
dc.titleLa securitització de la política d'immigració i asil de la Unió Europea-
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/masterThesis-
dc.subject.lemacUnió Europea, Països de la -- Emigració i immigració -- Política governamental -- TFM-
dc.subject.lcshesUnión Europea, Países de la -- Emigración e inmigración -- Política gubernamental -- TFM-
dc.contributor.directorSánchez Mateos, Elvira-
Appears in Collections:Bachelor thesis, research projects, etc.

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
gpinyoljTFM0617memòria.pdfMemòria del TFM850.88 kBAdobe PDFView/Open

This item is licensed under a Creative Commons License Creative Commons