Por favor, use este identificador para citar o enlazar este ítem: http://hdl.handle.net/10609/68567
Registro completo de metadatos
Campo DC Valor Lengua/Idioma
dc.contributor.authorCaglitutuncigil Martínez, Tulay-
dc.contributor.otherUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)-
dc.date.accessioned2017-10-26T10:15:44Z-
dc.date.available2017-10-26T10:15:44Z-
dc.date.issued2014-05-01-
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/10609/68567-
dc.description.abstractImmigrants are generally expected to learn and use the legitimate language as a practical means of access to welfare services and employment. This argument creates a hypothetical connection between the established language regimes and social and economic integration. Although it is not explicitly defined, this connection implies that integration is a unilateral process that should be undertaken by the immigrant population through language acquisition. Nevertheless, language is symbolic capital that can also be used as an empowering or disempowering tool. Access to the legitimate language, distribution of linguistic capital and strategies of legitimization and de?legitimization in specific fields like adult language schooling can indicate how social inequalities and hierarchies are constructed. In this paper, I focus on Catalan language classes provided to Moroccan immigrant women in a small town north of Barcelona. Basing my analysis on a set of qualitative data collected between December 2013 and January 2014, I argue that these classes contradict public policies that promote the use of Catalan. This is because the Catalan language skills that are supposedly taught are, in fact, under-distributed, with the female new speakers mostly legitimized as Spanish rather than Catalan speakers.en
dc.description.abstractGeneralmente se espera que los inmigrantes aprendan y utilicen la lengua legítima como una forma práctica de acceder a los servicios sociales y a un puesto de trabajo. Este argumento crea una conexión hipotética entre los regímenes lingüísticos establecidos y la integración social y económica. Pese a no definirse explícitamente, esta conexión implica que la integración es un proceso unilateral que debería llevar a cabo la población inmigrante a través de la adquisición de la lengua. No obstante, la lengua es un capital simbólico que también puede utilizarse como una herramienta de apoderamiento o desapoderamiento. El acceso a la lengua legítima, la distribución del capital lingüístico y las estrategias de legitimación y deslegitimación en campos específicos, como por ejemplo el de las escuelas de idiomas para adultos, pueden ser un indicador de cómo se construyen las desigualdades sociales y las jerarquías. En este artículo me centro en las clases de lengua catalana que reciben mujeres inmigrantes marroquíes en una pequeña población al norte de Barcelona. Baso mi análisis en un conjunto de datos cualitativos recogidos entre diciembre del 2013 y enero del 2014, y argumento que estas clases contradicen las políticas públicas que promueven el uso del catalán. Ello se explica porque las habilidades lingüísticas en catalán que se supone que se enseñan, de hecho, están mal distribuidas, y mayoritariamente se legitima a las nuevas hablantes como hablantes de español en lugar de catalán.es
dc.description.abstractGeneralment s'espera que els immigrants aprenguin i utilitzin la llengua legítima com una forma pràctica d'accedir als serveis socials i a un lloc de feina. Aquest argument crea una connexió hipotètica entre els règims lingüístics establerts i la integració social i econòmica. Tot i que no es defineix explícitament, aquesta connexió implica que la integració és un procés unilateral que hauria de dur a terme la població immigrant a través de l'adquisició de la llengua. Tanmateix, la llengua és un capital simbòlic que també es pot utilitzar com una eina d¿apoderament o desapoderament. L'accés a la llengua legítima, la distribució del capital lingüístic i les estratègies de legitimació i deslegitimació en camps específics, com ara el de les escoles d'idiomes per a adults, poden ser un indicador de com es construeixen les desigualtats socials i les jerarquies. En aquest article, em centro en les classes de llengua catalana que reben dones immigrants marroquines en una petita població al nord de Barcelona. Baso la meva anàlisi en un conjunt de dades qualitatives recollides entre el desembre del 2013 i el gener del 2014, i argumento que aquestes classes contradiuen les polítiques públiques que promouen l'ús del català. Això és perquè les habilitats lingüístiques en català que se suposa que s'ensenyen, de fet, estan mal distribuïdes, i majoritàriament es legitima les noves parlants com a parlants d'espanyol en lloc de català.ca
dc.format.mimetypeapplication/pdf-
dc.language.isoeng-
dc.publisherUniversitat Oberta de Catalunya-
dc.relation.ispartofseries2014;16-
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/-
dc.subjectlanguage and immigrationen
dc.subjectbilingualismen
dc.subjectfemale new speakers of Catalanen
dc.subjectlengua e inmigraciónes
dc.subjectbilingüismoes
dc.subjectnuevas hablantes de catalánes
dc.subjectllengua i immigracióca
dc.subjectbilingüismeca
dc.subjectnoves parlants de catalàca
dc.titleConstructing Inequalities in Bilingual Spaces: Teaching Catalan to Female Immigrants-
dc.titleLa construcció de desigualtats en espais bilingües: l'ensenyament del català a dones immigrantsca
dc.title.alternativeLa construcción de desigualdades en espacios bilingües: la enseñanza del catalán a mujeres inmigranteses
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/article-
dc.audience.mediatorTheme areas::Arts and humanities::Humanitiesen
dc.source.urlhttps://digithum.uoc.edu/articles/abstract/10.7238/d.v0i16.2172/-
dc.gir.idAR/uocjournal-
Aparece en las colecciones: 2014, n. 16
Articles cientÍfics

Ficheros en este ítem:
Fichero Descripción Tamaño Formato  
2172-8216-1-PB.pdfcatalan version1,88 MBAdobe PDFVista previa
Visualizar/Abrir
2172-8217-2-PB.pdfenglish version2 MBAdobe PDFVista previa
Visualizar/Abrir