The right to be forgotten: the discrepancy between the European Court of Justice (ECJ) and the Advocate General on the Google Spain case (ECJ¿s judgment of 13 May 2014) in a regulatory reform context

Abstract

This article analyses the ECJ's judgment of 13 May 2014 resolving a preliminary question referred by Spain¿s Audiencia Nacional (AN) national court on a case on the right to be forgotten. The facts giving rise to this judgment involve an individual requesting the erasure of the search results listed when his name is entered into the search engine. The Spanish Data Protection Agency accepted the application although the information was not deleted from its source (a newspaper). The ECJ ruled on various questions posed by the AN. Firstly, the court finds that EU regulations are applicable to the extent that the matter involves services aimed at EU citizens. Furthermore, the ECJ, in contrast to the Advocate General, considers that the search engine must be regarded as the data controller to the extent that its activity allows obtaining, through the listing of results, a structured view of information about a person and enables making profiles of data subjects. The ECJ considers that given the seriousness of the interference, the mere economic interests of the search engine (legitimate interest) cannot justify said interference. The Luxembourg court makes a different assessment of the rights to the Advocate General. Regarding the right of erasure (when the processing breaches data protection requirements), it finds in favour of the affected person. Furthermore, it considers that such an affected data subject may also exercise their right to block information they believe harms them before the search engine (as the data controller). Although this may infringe on the public's interest in having access to information, the ECJ considers that, except in the case of public persons who may be subject to a greater amount of personal information being published about them, the interest of the affected subject must prevail. Basically, the right to data protection prevails and the search engine is given a responsibility that must be assessed in cases where this right comes into question should circumstances exist that justify erasing the search results even where the original source remains.

Se analiza la STJUE de 13 de mayo de 2014 que resolvió una cuestión prejudicial planteada por la AN española relativa a un caso sobre el derecho al olvido. El afectado pretendía que se eliminaran los resultados que el buscador proporcionaba al introducir su nombre en Google. La AEPD accedió a la petición del afectado, si bien la información no se eliminó de su fuente (un periódico). El TJUE resuelve distintas cuestiones planteadas por la AN. En cuanto a la aplicación de la normativa comunitaria, se considera que es aplicable en cuanto a que se trata de servicios dirigidos a ciudadanos de la UE. Asimismo, el TJUE, a diferencia del abogado general, considera al buscador responsable del tratamiento en la medida en que la actividad que realiza permite obtener mediante la lista de resultados una visión estructurada de la información relativa a una persona y llevar a cabo perfiles de los sujetos. El TJUE considera que, dada la gravedad de la injerencia, el mero interés económico del gestor del motor (interés legítimo) no la justifica. El Tribunal de Luxemburgo pondera los derechos de forma diferente que el abogado general. En relación con el ejercicio del derecho de cancelación (cuando el tratamiento no se ajusta a los requisitos de la normativa de protección de datos), entiende que resulta preponderante el del afectado. Asimismo, considera que, frente al buscador (en cuanto responsable del tratamiento), también puede ejercerse el derecho de oposición si el afectado considera que la información publicada pueda perjudicarle. Si bien ello puede vulnerar el interés público de acceso a la información, a juicio del TJUE prevalece el interés del afectado, a excepción de los supuestos en que se trate de personajes públicos que pueden verse sujetos a una mayor divulgación de la información personal. En definitiva, se le da prevalencia al derecho a la protección de datos y se otorga una responsabilidad al buscador que deberá valorar ante los casos que se le planteen, si se dan las circunstancias para eliminar los resultados de búsqueda, a pesar de que sigan manteniéndose en su fuente original.

S'analitza la STJUE de 13 de maig de 2014, que va resoldre una qüestió prejudicial plantejada per l'AN espanyola relativa a un cas sobre el dret a l'oblit. L'afectat pretenia que s'eliminessin els resultats que el cercador proporcionava en introduir el seu nom a Google. L'AEPD va accedir a la petició de l'afectat, si bé la informació no es va eliminar de la seva font (un diari). El TJUE resol diferents qüestions plantejades per l'AN. Quant a l'aplicació de la normativa comunitària, es considera que és aplicable pel fet que es tracta de serveis dirigits a ciutadans de la UE. Així mateix, el TJUE, a diferència de l'advocat general, considera el cercador responsable del tractament en la mesura en què l'activitat que fa permet obtenir, mitjançant la llista de resultats, una visió estructurada de la informació relativa a una persona i dur a terme perfils dels subjectes. El TJUE considera que, atesa la gravetat de la ingerència, el mer interès econòmic del gestor del motor (interès legítim) no la justifica. El Tribunal de Luxemburg pondera els drets de forma diferent que l'advocat general. Amb relació a l'exercici del dret de cancel·lació (quan el tractament no s'ajusta als requisits de la normativa de protecció de dades), entén que resulta preponderant el de l'afectat. Així mateix, considera que, enfront del cercador (com a responsable del tractament), també pot exercir-se el dret d'oposició si l'afectat considera que la informació publicada pugui perjudicar-lo. Si bé això pot vulnerar l'interès públic d'accés a la informació, segons el parer del TJUE preval l'interès de l'afectat, excepte en els supòsits en què es tracti de personatges públics que poden veure's subjectes a una major divulgació de la informació personal. En definitiva, es dóna prevalença al dret a la protecció de dades i s'atorga una responsabilitat al cercador que haurà de valorar davant dels casos que se li plantegin, si es donen les circumstàncies per a eliminar els resultats de cerca, a pesar que segueixin mantenint-se en la seva font original.