Cine colaborativo, entre los discursos, la experimentación y el control: metodologías participativas en ficción y no-ficción

Abstract

Las formas basadas en la colaboración y la participación de colectivos amplios y diversos, no necesariamente especializados, en los procesos creativos, como es el caso del cine colaborativo, se han erigido en una de las principales fuentes de experimentación formal, temática y metodológica en la producción cultural contemporánea. En este artículo, me propongo explorar algunas de las principales características del cine colaborativo, partiendo de una discusión sobre la noción de participación basada en los estudios sobre democracia. A través de dos casos ejemplo me propongo identificar algunas discrepancias entre los discursos y la implementación de procesos reales de participación, así como diferencias y continuidades entre las metodologías de creación colaborativa cinematográfica en el campo de la ficción y la no-ficción.

Cultural forms based on collaboration and participation in large, diverse, not necessarily specialized groups in creative processes, as is the case for collaborative cinema, have become one of the key sources of formal, thematic and ethodological experimentation in contemporary cultural production. In this article, we explore some of the main features of collaborative cinema, on the basis of a discussion of the notion of participation based on democracy theory. We discuss two paradigmatic cases to showcase discrepancies between discourses and the implementation of actual participation processes, and methodological differences and similarities between collaborative fiction and non-fiction film-making.

Les formes basades en la col·laboració i la participació de col·lectius amplis i diversos, no necessàriament especialitzats, en els processos creatius, com és el cas del cinema col·laboratiu, s'han erigit en una de les principals fonts d'experimentació formal, temàtica i metodològica en la producció cultural contemporània. En aquest article, proposo explorar algunes de les principals característiques del cinema col·laboratiu, partint d'una discussió sobre la noció d'implicació basada en els estudis sobre democràcia. A través de dos casos, em proposo identificar algunes discrepàncies entre els discursos i la implementació de processos reals de participació, així com les diferències i continuïtats entre les metodologies de creació col·laborativa cinematogràfica en el camp de la ficció i la no-ficció.