Diseño y validación de un cuestionario para evaluar el nivel de conocimientos generales en trastornos del comportamiento alimentario en estudiantes de ciencias de la salud

Abstract

Objective: To design and validate a questionnaire to assess the level of knowledge regarding eating disorders in college students. Design: Observational, prospective, and longitudinal study, with the design of the questionnaire based on a conceptual review and validation by a cognitive pre-test and pilot test-retest, with analysis of the psychometric properties in each application. Location: University Foundation of Bages, Barcelona. Marco community care. Participants: A total of 140 students from Health Sciences; 53 women and 87 men with a mean age of 21.87 years; 28 participated in the pre-test and 112 in the test-retests, 110 students completed the study. Main measurements: Validity and stability study using Cronbach alpha and Pearson product-moment correlation coefficient statistics; relationship skills with sex and type of study, non-parametric statistical Mann-Whitney and Kruskal-Wallis tests; for demographic variables, absolute or percentage frequencies, as well as mean, central tendency and standard deviation as measures of dispersion were calculated. The statistical significance level was 95% confidence. Results: The questionnaire was obtained that had 10 questions divided into four dimensions (classification, demographics characteristics of patients, risk factors and clinical manifestations of eating disorders). The scale showed good internal consistency in its final version (Cronbach alpha = 0.724) and adequate stability (Pearson correlation 0.749). Conclusions: The designed tool can be accurately used to assess Health Sciences students' knowledge of eating disorders.

Objetivo: Diseñar y validar un cuestionario, para evaluar el nivel de conocimientos sobre los trastornos del comportamiento alimentario en estudiantes universitarios. Diseño: Estudio observacional longitudinal y prospectivo. Diseño del instrumento basado en una revisión conceptual y validación mediante un pretest cognitivo y una prueba piloto test-retest, con análisis de las propiedades psicométricas en cada aplicación. Emplazamiento: Fundación Universitaria del Bages, Barcelona. Marco de atención comunitaria. Participantes: Fueron 140 estudiantes de ciencias de la salud; 53 mujeres y 87 hombres, con edad media de 21,87 años; participaron 28 en el pretest y 112 en el test-retest, completando el estudio 110 estudiantes. Mediciones principales: Validez y estabilidad con los estadísticos de Cronbach y coeficiente de correlación de Pearson; relación de las calificaciones con el sexo y tipo de estudios, con estadísticos no paramétricos prueba U de Mann-Whitney y prueba de Kruskal-Wallis; para las variables demográficas se calcularon las frecuencias absolutas o porcentuales y la desviación estándar o la media como medidas de dispersión o tendencia central. El nivel de significación estadística fue del 95% de confianza. Resultados: Se obtuvo un instrumento de 10 preguntas distribuidas en cuatro dimensiones: clasificación, características demográficas de los participantes, factores de riesgo y manifestaciones clínicas de los trastornos del comportamiento alimentario. La escala mostró una buena consistencia interna en su versión final ( de Cronbach = 0,724) y una adecuada estabilidad (correlación de Pearson 0,749). Conclusiones: El instrumento diseñado permite evaluar con garantía el nivel de conocimientos sobre los trastornos del comportamiento alimentario de los estudiantes de ciencias de la salud.

Objectiu: Dissenyar i validar un qüestionari, per avaluar el nivell de coneixements sobre els trastorns del comportament alimentari en estudiants universitaris. Disseny: Estudi observacional longitudinal i prospectiu. Disseny de l'instrument basat en una revisió conceptual i validació mitjançant un pretest cognitiu i una prova pilot test-retest, amb anàlisi de les propietats psicomètriques en cada aplicació. Emplaçament: Fundació Universitària del Bages, Barcelona. Marc d'atenció comunitària. Participants: Van ser 140 estudiants de ciències de la salut; 53 dones i 87 homes, amb edat mitjana de 21,87 anys; van participar 28 en el pre-test i 112 en el test-retest, completant l'estudi 110 estudiants. Mesures principals: Validesa i estabilitat amb les estadístiques de Cronbach i coeficient de correlació de Pearson; relació de les qualificacions amb el sexe i tipus d'estudis, amb estadístiques no paramètriques prova U de Mann-Whitney i prova de Kruskal-Wallis; per a les variables demogràfiques es van calcular les freqüències absolutes o percentuals i la desviació estàndard o la mitjana com a mesures de dispersió o tendència central. El nivell de significació estadística va ser del 95% de confiança. Resultats: Es va obtenir un instrument de 10 preguntes distribuïdes en quatre dimensions: classificació, característiques demogràfiques dels participants, factors de risc i manifestacions clíniques dels trastorns del comportament alimentari. L'escala va mostrar una bona consistència interna en la seva versió final (de Cronbach = 0,724) i una adequada estabilitat (correlació de Pearson 0,749). Conclusions: L'instrument dissenyat permet avaluar amb garantia el nivell de coneixements sobre els trastorns del comportament alimentari dels estudiants de ciències de la salut.