La traducció automàtica amb postedició en una UE multilingüe: el cas del català

Abstract

El present estudi té per objectiu analitzar la política lingüística i la gestió del multilingüisme de les principals institucions de la Unió Europea (la Comissió, el Consell, el Tribunal de Justícia i el Parlament), per valorar la viabilitat d'incrementar el nombre de llengües europees a les quals es tradueix actualment la documentació oficial emesa per aquests organismes, mitjançant l'ús de processos de traducció automàtica i la seva posterior edició humana. Després de presentar el fonament jurídic del multilingüisme de la Unió Europea, aquest estudi identifica els èxits i les dificultats de les institucions europees per gestionar de manera efectiva i inclusiva la comunicació multilingüe en una democràcia supranacional, observant amb detall el cas de la llengua catalana. Aquest treball també inclou el desglossament dels temes següents: problemes derivats del nombre de llengües oficials i minoritàries de la UE, les inconsistències entre la política lingüística de la UE i la gestió real en la traducció de documentació oficial, i els recursos tecnològics en l'àmbit de la traducció com a alternativa al problema. Finalment, l'estudi presenta una avaluació de les solucions als problemes observats, focalitzant-se específicament en el cas de la llengua catalana, juntament amb les conclusions de l'autora.

El presente estudio tiene por objetivo analizar la política lingüística y la gestión del multilingüismo de las principales instituciones de la Unión Europea (la Comisión, el Consejo, el Tribunal de Justicia y el Parlamento), para valorar la viabilidad de incrementar el número de lenguas europeas a las cuales se traduce actualmente la documentación oficial emitida por estos organismos, mediante el uso de procesos de traducción automática y su posterior edición humana. Después de presentar el fundamento jurídico del multilingüismo de la Unión Europea, este estudio identifica los éxitos y las dificultades de las instituciones europeas para gestionar de manera efectiva e inclusiva la comunicación multilingüe en una democracia supranacional, observando con detalle el caso de la lengua catalana. Este trabajo también incluye el desglose de los temas siguientes: problemas derivados del número de lenguas oficiales y minoritarias de la UE, las inconsistencias entre la política lingüística de la UE y la gestión real en la traducción de documentación oficial, y los recursos tecnológicos en el ámbito de la traducción como alternativa al problema. Finalmente, el estudio presenta una evaluación de las soluciones a los problemas observados, focalizándose específicamente en el caso de la lengua catalana, junto con las conclusiones de la autora.

The purpose of this study is to analyse the language policy and the management of multilingualism in the main European Union institutions (the Commission, the Council, the Court of Justice and the Parliament), in order to assess feasibility of increasing the number of European languages to which the official documentation is currently being translated, through the use of machine translation processes and their subsequent editing. After presenting the legal basis for multilingualism in the European Union, this study identifies the successes and difficulties of the European institutions in managing effectively and inclusively multilingual communication in a supranational democracy, observing in detail the case of the Catalan language. This study also includes a breakdown of the following topics: problems derived from the number of official and minority languages of the EU, inconsistencies between EU language policy and real management in the translation of official documentation and technology resources in the field of translation as an alternative to the problem. Finally, the study presents an evaluation of the solutions for the problems observed, focusing specifically on the case of the Catalan language, along with the conclusions of the author.