Evaluación de la capacidad bloqueante de nutraceúticos sobre proteínas de entrada virales

Abstract

Los virus reconocen a sus células huésped gracias a proteínas de su superficie que son capaces de unirse a determinados glúcidos que se encuentran formando parte del glicocálix celular. Estas proteínas de reconocimiento constituyen una diana para el desarrollo de medicamentos antivirales de amplio espectro, ya que los elementos celulares a los que se unen son reconocidos por una gran cantidad de tipos virales diferentes, algunos de ellos muy lejanos entre sí desde el punto de vista evolutivo. Para la obtención de compuestos con posibles efectos antivirales se ha llevado a cabo un estudio de los sitios de unión, y mediante técnicas de biología estructural tales como el acoplamiento molecular ("docking") o el cribado virtual de estructuras ("virtual screening") se han obtenido compuestos con posible actividad antiviral contra los receptores estudiados. Con los potenciales fármacos obtenidos, se han llevado a cabo análisis comparativos y de viabilidad respecto a sus propiedades farmacocinéticas, para comprobar si estos compuestos podrían usarse como medicamentos. En definitiva, con estos métodos se han obtenido una serie de compuestos que podrían actuar satisfactoriamente contra las proteínas de entrada virales. Pese a ello, sería necesaria una mayor profundización en la aproximación computacional al problema planteado. Además, la realización de estudios experimentales con los compuestos obtenidos sigue siendo fundamental para el desarrollo final de los fármacos, aunque las herramientas computacionales nos permiten orientar el proceso acortando los tiempos de ejecución.

Els virus reconeixen a les seves cèl·lules hoste gràcies a proteïnes de la seva superfície que són capaces d'unir-se a determinats glúcids que es troben formant part del glicocàlix cel·lular. Aquestes proteïnes de reconeixement constitueixen una diana per al desenvolupament de medicaments antivirals d'ampli espectre, ja que els elements cel·lulars als quals s'uneixen són reconeguts per una gran quantitat de tipus virals diferents, alguns d'ells molt llunyans entre si des del punt de vista evolutiu. Per a l'obtenció de compostos amb possibles efectes antivirals s'ha dut a terme un estudi dels llocs d'unió, i mitjançant tècniques de biologia estructural tals com l'acoblament molecular ("docking") o el garbellat virtual d'estructures ("virtual screening") s'han obtingut compostos amb possible activitat antiviral contra els receptors estudiats. Amb els potencials fàrmacs obtinguts, s'han dut a terme anàlisis comparatives i de viabilitat respecte a les seves propietats farmacocinéticas, per comprovar si aquests compostos podrien usar-se com a medicaments. En definitiva, amb aquests mètodes s'han obtingut una sèrie de compostos que podrien actuar satisfactòriament contra les proteïnes d'entrada virals. Malgrat això, seria necessària un major aprofundiment en l'aproximació computacional al problema plantejat. A més, la realització d'estudis experimentals amb els compostos obtinguts segueix sent fonamental per al desenvolupament final dels fàrmacs, encara que les eines computacionals ens permeten orientar el procés escurçant els temps d'execució.

Viruses recognize their host cells using proteins on their surface that are able to bind certain carbohydrates that are part of the cellular glycocalyx. These recognition proteins are targets for the development of broad spectrum antiviral drugs, since the cellular elements to which they bind are recognized by many different viral types, some of them very far from each other from the point of view of the evolution. To obtain compounds with possible antiviral effects, a study of the binding sites has been carried out, and through structural biology techniques such as molecular docking or virtual screening, compounds with presumable antiviral activity against the studied receptors have been obtained. With these potential drugs, comparative and viability analyzes have been carried out regarding their pharmacokinetic properties, to test out if these compounds could be used as medicines. In short, with these methods we have obtained a series of compounds that could act properly against viral entry proteins. Despite this, it would be necessary to deep in the computational approach to the problem posed. Besides, conducting experimental studies with the compounds obtained is still essential for the final development of the drugs, although the computational tools allow us to orient the process by shortening the execution times.