Aproximación a la aplicación del modelo de atención a la complejidad desde el enfoque del trabajo social sanitario

Abstract

El crecimiento de la esperanza de vida ha generado el fenómeno del envejecimiento demográfico aumentando en consecuencia las personas mayores con enfermedades crónicas y complejas y al mismo tiempo con más problemas sociales. Este estudio tiene como objetivo explorar y describir la realidad del modelo de atención a la complejidad en los Pacientes Crónicos Complejos (PCC) y los pacientes con necesidad de un Modelo de Atención a la Cronicidad Avanzada (MACA) ingresados en el Hospital Dos de Maig (HDM), mediante un estudio descriptivo transversal y empleando la metodología cuantitativa. La muestra se centra en los PCC y MACA dados de alta en unidades de hospitalización. Los resultados sugieren que la teoría del modelo de atención a la complejidad no es factible. La mayoría de los pacientes analizados no tenían revisión anual de las valoraciones sociales desde atención primaria ni intervenciones desde el Hospital Dos de Maig, no disponían de la Planificación de Decisiones Anticipadas (PDA) ni del Documento de Voluntades Anticipadas (DVA) y los Planes de Intervención Individualizados y Compartidos (PIIC) no disponían de información sociofamiliar. Este trabajo concluye que el aumento de las personas con enfermedades crónicas complejas, los recursos humanos existentes de trabajo social sanitario y el tiempo de estancia hospitalaria limitan las intervenciones de TSS desde atención primaria y hospitalaria. Por otro lado, se indica la reducida participación de los TSS en la elaboración de los PIIC y la falta de interiorización de las bases de la Atención Centrada en la Persona.

The growth of life expectancy has generated the phenomenon of demographic aging, consequently increasing older people with chronic and complex diseases and at the same time with more social problems. The purpose of this study is to explore and describe the reality of the complexity care model in Complex Chronic Patients and patients in need of an Advanced Chronicity Attention Model admitted to the Hospital Dos de Maig (HDM), through a cross-sectional descriptive study and using the quantitative methodology. The sample focuses on the complex chronic patient and advanced chronicity patient discharged in hospitalization units. The results suggest that the theory of the attention to complexity model is not feasible. Most of the patients analyzed did not have an annual review of the social assessments from primary care or interventions from the Hospital Dos de Maig, they had neither the advance decision planning nor the advance directives document and the individualized and shared intervention plan did not have socio-familiar information. This work concludes that the increase of people with complex chronic diseases, the existing human resources of social health work and the time of hospital stay limit the interventions of social health work from primary and hospital care. On the other hand, it is indicated the reduced participation of the social health workers in the elaboration of the individualized and shared intervention plan and the lack of internalization of the bases of the person centered care.

El creixement de l'esperança de vida ha generat el fenomen de l'envelliment demogràfic augmentant en conseqüència les persones majors amb malalties cròniques i complexes i al mateix temps amb més problemes socials. Aquest estudi té com a objectiu explorar i descriure la realitat del model d'atenció a la complexitat en els Pacients Crònics Complexos (PCC) i els pacients amb necessitat d'un Model d'Atenció a la Cronicitat Avançada (MACA) ingressats a l'Hospital Dos de Maig (HDM), mitjançant un estudi descriptiu transversal i emprant la metodologia quantitativa. La mostra se centra en els PCC i MACA donats d'alta en unitats d'hospitalització. Els resultats suggereixen que la teoria del model d'atenció a la complexitat no és factible. La majoria dels pacients analitzats no tenien revisió anual de les valoracions socials des d'atenció primària ni intervencions des de l'Hospital Dos de Maig, no disposaven de la Planificació de Decisions Anticipades (PDA) ni del Document de Voluntats Anticipades (DVA) i els Planes d'Intervenció Individualitzats i Compartits (PIIC) no disposaven d'informació sociofamiliar. Aquest treball conclou que l'augment de les persones amb malalties cròniques complexes, els recursos humans existents de treball social sanitari i el temps d'estada hospitalària limiten les intervencions de TSS des d'atenció primària i hospitalària. D'altra banda, s'indica la reduïda participació dels TSS en l'elaboració dels PIIC i la falta d'interiorització de les bases de l'Atenció Centrada en la Persona.