Empreu aquest identificador per citar o enllaçar aquest ítem: http://hdl.handle.net/10609/84155
Títol: La prosòdia com a identificador biomètric
Autoria: Farrús, Mireia  
Altres: Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Citació: Farrús Cabeceran, M. (2011). La prosòdia com a identificador biomètric. Llengua, societat i comunicació. Revista de sociolingüística de la Universitat de Barcelona, (9), 42-48. doi: 10.1344/LSC-2011.9.6
Resum: La biometria té com a objectiu el reconeixement de persones mitjançant un o més identificadors biomètrics com la veu, la cara o les empremtes dactilars, entre d'altres. Gràcies a la bona acceptació social i el poc intrusisme en els individus, la veu ha estat, tradicionalment, un dels identificadors més utilitzats en els sistemes biomètrics. Aquests sistemes de reconeixement basats en la veu utilitzen, habitualment, característiques relacionades amb l'espectre de la veu. No obstant això, els éssers humans utilitzen altres tipus d'informació lingüística per identificar-se entre ells, com ara la prosòdia. Per aquest motiu, els sistemes de reconeixement més recents incorporen amb èxit característiques prosòdiques als sistemes basats en característiques espectrals per complementar-los i millorar-ne el funcionament. Aquest article pretén donar una visió general del paper de la prosòdia dins del reconeixement automàtic del locutor i exemplificar-ne la complementarietat mitjançant un experiment pràctic.
Paraules clau: prosòdia
biometria
reconeixement del locutor
DOI: 10.1344/LSC-2011.9.6
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/article
Versió del document: info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Data de publicació: 2011
Llicència de publicació: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/  
Apareix a les col·leccions:Articles
Articles cientÍfics

Arxius per aquest ítem:
Arxiu Descripció MidaFormat 
3298-37435-1-PB.pdf225,07 kBAdobe PDFThumbnail
Veure/Obrir
Comparteix:
Exporta:
Consulta les estadístiques

Aquest ítem està subjecte a una llicència de Creative Commons Llicència Creative Commons Creative Commons