La dislèxia i les emocions: superant barreres amb la gestió de l'autoestima

Abstract

Aquest article pretén oferir un sèrie de mesures i actuacions contrastades científicament amb l'objectiu d'esdevenir una guia per poder solucionar els problemes emocionals i d'autoestima en alumnes dislèctics d'educació primària i secundària. En aquest sentit, es tracta d'una revisió teòrica que vol servir de model quan es troben casos on el malestar psicològic que sofreixen els estudiants diagnosticats de dislèxia evoluciona cap a veritables trastorns emocionals. També, cal considerar les mancances que aquests presenten, a nivell general, en el seu ritme d'aprenentatge, i, a nivell particular, en les habilitats de lectoescriptura. Es parteix d'un context actual, on els nens dislèxics accedeixen als primers nivells educatius, i es troben que el seu ritme d'aprenentatge és diferent al de la resta dels alumnes, mostrant-se incapaços d'integrar la informació escrita de la mateixa manera que ho fan els altres companys. Aquest fet produeix sovint valoracions negatives a causa de les seves dificultats, tant per iguals com per adults que desconeixen el trastorn en qüestió. En conseqüència, s'ha optat per aplicar una metodologia de recerca bibliogràfica fonamentada en l'anàlisi d'altres estudis que han abordat aquesta qüestió prèviament. Així, els descobriments principals evidencien la importància del tractament de l'autoestima a diferents nivells: individual, familiar i comunitari. Les conclusions a què s'ha arribat es fonamenten en una identificació primerenca i adient del diagnòstic, a més d'implementar correctament el suport emocional i social envers el col·lectiu dislèctic i les seves famílies amb la finalitat de recuperar l'autoestima perduda per tal d'anar assolint les metes proposades.

Este artículo pretende ofrecer un serie de medidas y actuaciones contrastadas científicamente con el objetivo de devenir una guía para poder solucionar los problemas emocionales y de autoestima en alumnas dislèctics de educación primaria y secundaria. En este sentido, se trata de una revisión teórica que quiere servir de modelo cuando se encuentran casos donde el malestar psicológico que sufren los estudiantes diagnosticados de dislexia evoluciona hacia verdaderos trastornos emocionales. También, hay que considerar las carencias que estos presentan, a nivel general, en su ritmo de aprendizaje, y, a nivel particular, en las habilidades de lectoescritura. Se parte de un contexto actual, donde los niños dislèctics acceden a los primeros niveles educativos, y se encuentran que su ritmo de aprendizaje es diferente al del resto de los alumnos, mostrándose incapaces de integrar la información escrita del mismo modo que lo hacen los otros compañeros. Este hecho produce a menudo valoraciones negativas a causa de sus dificultades, tanto por iguales como por adultos que desconocen el trastorno en cuestión. En consecuencia, se ha optado para aplicar una metodología de investigación bibliográfica fundamentada en el análisis otros estudios que han abordado esta cuestión previamente. Así, los descubrimientos principales evidencian la importancia del tratamiento de la autoestima a diferentes niveles: individual, familiar y comunitario. Las conclusiones a que se ha llegado se fundamentan en una identificación temprana y adecuada del diagnóstico, además de implementar correctamente el apoyo emocional y social hacia el colectivo disléxico y sus familias con el fin de recuperar la autoestima perdida para ir logrando las metas propuestas.

This article aims to offer a series of measures and actions that are scientifically proven in order to become a guide to solve emotional and self-esteem problems in dyslexic students in primary and secondary education. In this sense, it is a theoretical review that wants to serve as a model when there are cases where the psychological discomfort experienced by students diagnosed with dyslexia evolves towards true emotional disorders. Furthermore, it is necessary to consider the shortcomings that these people present, in a general level, at their learning pace, and in a particular level, in reading and writing skills. It is part of a current context, where dyslexic children access the first levels of education and find that their learning rhythm is different from that of the rest of the students, showing themselves incapable of integrating written information as other classmates do. This fact often produces negative assessments due to their difficulties, both for their peers as for adults who do not know the disorder in question. Consequently, a methodology based on bibliographic research has been chosen to be applied on the analysis of other studies that have addressed this issue previously. Thus, the main discoveries demonstrate the importance of treating self-esteem at different levels: individual, family and community. The conclusions reached are based on an early and appropriate identification of the diagnosis, as well as correctly implementing emotional and social support to the dyslexic group and their families, with the aim of recovering the lost self-esteem in order to achieve the proposed goals.