Trastornos emocionales y conductuales en accidentes cerebrovasculares: prevalencia, etiología y neuroanatomía

Abstract

Los trastornos emocionales y conductuales ocurren tras los accidentes cerebrovasculares muy frecuentemente, a pesar de ello las investigaciones no les han brindado la importancia que merecen. Depresión, ansiedad, apatía, irritabilidad, desinhibición conductual, emocionalismo y cambios en la personalidad, los más comunes, son fuente de distrés en paciente y cuidador, disminuyen la productividad de la rehabilitación y la funcionalidad del paciente e incrementan su dependencia, dificultando su reinserción a la vida laboral, social y familiar. El conocimiento de la prevalencia, causas etiológicas y localización de las lesiones asociadas a cada una de estas entidades, nos puede ayudar a entender su funcionamiento, prevenir su aparición o actuar de manera temprana para evitar su severidad. El trastorno más estudiado en este ámbito es la depresión post ictus, que se relaciona con localizaciones frontales y ganglios basales, de manera más consistente, con el eje hipotálamo-hipofisario-adrenal, con el aumento de citocinas proinflamatorias, disminución de serotonina y sus metabolitos y con la disminución del factor neurotrófico derivado del cerebro. La ansiedad también se relaciona con los procesos inflamatorios propios del ictus y la apatía con áreas prefrontales (córtex orbitofrontal y dorsolateral) y con el sistema límbico, igual que la ira. Tras la falta de replicabilidad de las áreas cerebrales afectadas, actualmente se está optando por buscar las causas en la disfunción de redes neuronales y de neurotransmisores específicos. Estos trastornos están muy relacionados entre ellos y consensos en su descripción, así como nuevas herramientas para evaluarlos, son necesarios para futuras investigaciones. En el presente trabajo se ha realizado un análisis de la bibliografía más reciente con el objetivo de plasmar una imagen fidedigna de la actualidad de estos trastornos.

Emotional and behavioral disorders occur very frequently after strokes, but research has not given them the importance they deserve. Depression, anxiety, apathy, irritability, behavioral disinhibition, emotionalism and changes in personality, the most common diseases, are a source of distress in both the patient and caregiver, decreasing the productivity of rehabilitation and patient functionality and increasing dependence, making it difficult to reintegrate into the work, social and family life. The knowledge of the prevalence, etiological causes and brain locations associated with each of these deseases can help us to understand how they work, prevent their appearance or warn early to avoid severity. The most studied disorder in this area is post-stroke depression, which is more consistently related to frontal locations and basal ganglia, also related with the hypothalamic-pituitary-adrenal axis, with the increase of proinflammatory cytokines, the decrease of serotonin and its metabolites and with the decrease of BDNF. Anxiety is also related to inflammatory processes typical of stroke and apathy with prefrontal areas (orbitofrontal and dorsolateral cortex) and the limbic system, like anger. In the absence of replicability of the affected brain areas, is currently being chosen to look for the causes in the dysfunction of neuronal networks and specific neurotransmitters. These disorders are closely related to each other and consensus in their description, as well as new tools to evaluate them, are needed for future research. The aim of the present paper is to capture a reliable image of the current situation of these disorders, through an analysis of the most recent bibliography.

Els trastorns emocionals i conductuals ocorren després dels accidents cerebrovasculars molt sovint, malgrat això les recerques no els han brindat la importància que mereixen. Depressió, ansietat, apatia, irritabilitat, desinhibició conductual, emocionalismo i canvis en la personalitat, els més comuns, són font de distrés en pacient i cuidador, disminueixen la productivitat de la rehabilitació i la funcionalitat del pacient i incrementen la seva dependència, dificultant la seva reinserció a la vida laboral, social i familiar. El coneixement de la prevalença, causes etiològiques i localització de les lesions associades a cadascuna d'aquestes entitats, ens pot ajudar a entendre el seu funcionament, prevenir la seva aparició o actuar de manera primerenca per a evitar la seva severitat. El trastorn més estudiat en aquest àmbit és la depressió post ictus, que es relaciona amb localitzacions frontals i ganglis basals, de manera més consistent, amb l'eix hipotàlem-hipofisario-adrenal, amb l'augment de citocines proinflamatorias, disminució de serotonina i els seus metabòlits i amb la disminució del factor neurotrófic derivat del cervell. L'ansietat també es relaciona amb els processos inflamatoris propis del ictus i l'apatia amb àrees prefrontals(còrtexs orbitofrontal i dorsolateral) i amb el sistema límbico, igual que la ira. Després de la falta de replicabilitat de les àrees cerebrals afectades, actualment s'està optant per buscar les causes en la disfunció de xarxes neuronals i de neurotransmisors específics. Aquests trastorns estan molt relacionats entre ells i consensos en la seva descripció, així com noves eines per a avaluar-los, són necessaris per a futures recerques. En el present treball s'ha realitzat una anàlisi de la bibliografia més recent amb l'objectiu de plasmar una imatge fidedigna de l'actualitat d'aquests trastorns.