La restricción sociocultural: Implicaciones y representationces en Historias de cronopios y de famas de Julio Cortázar

Abstract

El término restricción ha poblado los estudios políticos, económicos, sociales y culturales bajo nombres muy diversos (censura, frontera, límite y constricción, entre otros), en la mayoría de los cuales se ha definido por oposición a la libertad o a la creatividad. Sin embargo, aunque numerosas representaciones históricas y culturales han superado esta oposición, el esquema de la restricción se ha mantenido siempre en un segundo plano a pesar de ser causa y efecto de las estructuras socioculturales que restringen al individuo. Por esta razón, este trabajo se propuso ahondar en el binomio restricción-creación con el fin de no solamente superar la oposición de ambos términos, sino también trascender esta relación lineal hasta formular un esquema cíclico que muestre la restricción como elemento de sometimiento a la par que motor del cambio. Así, los productos socioculturales nacidos en el seno de dicha restricción se verán representados de forma completa, duradera y transversal. A través de Historias de cronopios y de famas, de Julio Cortázar, que servirá como caso empírico y de aplicación de este sistema, se abrirán nuevos espacios de representación de la sociedad, nuevas visiones socioculturales y nuevos terrenos de creación, todo ello causa y efecto de la restricción.

El terme restricció ha poblat els estudis polítics, econòmics, socials i culturals sota noms molt diversos (censura, davantera, límit i constricció, entre altres), en la majoria dels quals s'ha definit per oposició a la llibertat o a la creativitat. No obstant això, encara que nombroses representacions històriques i culturals han superat aquesta oposició, l'esquema de la restricció s'ha mantingut sempre en un segon pla malgrat ser causa i efecte de les estructures socioculturals que restringeixen a l'individu. Per aquesta raó, aquest treball es va proposar aprofundir en el binomi restricció-creació amb la finalitat de no solament superar l'oposició de tots dos termes, sinó també transcendir aquesta relació lineal fins a formular un esquema cíclic que mostri la restricció com a element de submissió a l'una que motor del canvi. Així, els productes socioculturals nascuts en el si d'aquesta restricció es veuran representats de forma completa, duradora i transversal. A través d'Històries de cronopios i de fames, de Julio Cortázar, que servirà com a cas empíric i d'aplicació d'aquest sistema, s'obriran nous espais de representació de la societat, noves visions socioculturals i nous terrenys de creació, tot això causa i efecte de la restricció.

The term restriction has populated the political, economic, social and cultural studies under very different names (censorship, border, limit and constriction, among others), in most of which it has been defined by opposition to freedom or creativity. However, although numerous historical and cultural representations have overcome this opposition, the restriction scheme has always remained in the background despite being the cause and effect of the sociocultural structures that restrict the individual. For this reason, this work was proposed to delve into the binomial restriction-creation in order not only overcome the opposition of both terms, but also transcend this linear relationship to formulate a cyclical scheme that shows the restriction as an element of submission to the pair what engine of change. Thus, the socio-cultural products born within said restriction will be represented in a complete, lasting and transversal way. Through Julio Cortázar's Historias de cronopios and famas, which will serve as an empirical case and application of this system, new spaces for the representation of society, new sociocultural visions and new areas of creation will be opened, all cause and effect of the restriction.