El impacto de los desastres naturales sobre los derechos humanos: Un análisis del caso del terremoto de Ecuador de 2016

Abstract

El presente trabajo aborda la relación entre los desastres naturales y los derechos humanos a partir de un caso práctico, el terremoto de 2016 en Ecuador. Se aproxima en primer lugar a los principales conceptos de la gestión del riesgo de desastres, para explicar la innegable vinculación entre las actividades humanas y las condiciones preexistentes con el impacto que generan los fenómenos naturales. Así, se argumenta que existen ciertas dimensiones que determinan la vulnerabilidad de los grupos humanos y se profundiza sobre las tres que consideramos más importantes: género, edad y pobreza. La protección de los grupos especialmente vulnerables pasa indefectiblemente por la integración del enfoque de derechos humanos en los instrumentos normativos en materia de desastres. Tras analizar con detalle el disperso y caótico derecho internacional relativo a los desastres, se defiende la necesidad de construir un instrumento internacional vinculante valiente, que integre adecuadamente el enfoque de derechos y que sea capaz de alzarse como el paraguas bajo el que los Estados construyan legislaciones internas garantistas. Tras este análisis teórico, se aborda en profundidad la forma en que el terremoto de Ecuador impactó sobre los derechos y se identifican ¿a través de los escasos reportes y de las voces de personas afectadas, funcionarios del Estado y trabajadores de organizaciones humanitarias¿, diversas violaciones de derechos humanos cometidas en el contexto del terremoto. Se concluye señalando algunas de las posibles medidas a implementar para mejorar unas condiciones preexistentes que, a nuestro juicio, son las que determinaron el desastre.

El present treball aborda la relació entre els desastres naturals i els drets humans a partir d'un cas pràctic, el terratrèmol de 2016 a l'Equador. S'aproxima en primer lloc als principals conceptes de la gestió del risc de desastres, per a explicar la innegable vinculació entre les activitats humanes i les condicions preexistents amb l'impacte que generen els fenòmens naturals. Així, s'argumenta que existeixen certes dimensions que determinen la vulnerabilitat dels grups humans i s'aprofundeix sobre les tres que considerem més importants: gènere, edat i pobresa. La protecció dels grups especialment vulnerables passa indefectiblement per la integració de l'enfocament de drets humans en els instruments normatius en matèria de desastres. Després d'analitzar amb detall el dispers i caòtic dret internacional relatiu als desastres, es defensa la necessitat de construir un instrument internacional vinculant valent, que integri adequadament l'enfocament de drets i que sigui capaç d'alçar-se com el paraigua baix el que els Estats construeixin legislacions internes garantistas. Després d'aquesta anàlisi teòrica, s'aborda en profunditat la forma en què el terratrèmol de l'Equador va impactar sobre els drets i s'identifiquen a través dels escassos reportis i de les veus de persones afectades, funcionaris de l'Estat i treballadors d'organitzacions humanitàries, diverses violacions de drets humans comeses en el context del terratrèmol. Es conclou assenyalant algunes de les possibles mesures a implementar per a millorar unes condicions preexistents que, al nostre judici, són les que van determinar el desastre.

The present work addresses the relationship between natural disasters and human rights based on a practical case, the 2016 earthquake in Ecuador. It first approaches the main concepts of disaster risk management, in order to explain the undeniable link between human activities and pre-existing conditions with the impact generated by a natural phenomenon. Thus, it argues that there are certain dimensions that determine the vulnerability of human groups and delves into the three that are considered most important: gender, age and poverty. The protection of particularly vulnerable groups inevitably involves the integration of a human rights approach into normative instruments on disaster matters. After analyzing in detail the dispersed and chaotic international law related to disasters, this article defends the need to build a binding and bold international instrument that adequately integrates a human rights approach and is able to stand up as the umbrella under which States can build their internal laws. After this theoretical analysis, it delves into the Ecuadorian earthquake's impacts on the human rights of the affected inhabitants and it identifies -through the few reports and interviews with affected people, State officials and humanitarian workers-, various human rights violations committed in the context of the earthquake. It concludes by pointing out some of the possible measures to be implemented in order to improve the pre-existing conditions that, in our opinion, are what determined the disaster.