Caracterización de la diversidad genética de variedades de albaricoquero mediante marcadores microsatélites (SSR)

Abstract

En los últimos años, se han desarrollado diversos programas de mejora en todo el mundo para dar solución a diferentes problemas que presenta el cultivo del albaricoquero lo que ha provocado una intensa renovación varietal, con la introducción de nuevas variedades que están desplazando a algunas variedades tradicionales. Sin embargo, las variedades locales son una importante fuente natural de caracteres de interés, por lo que es importante su conservación y el estudio de los recursos genéticos locales. En este trabajo se han utilizado 7 marcadores microsatélites (SSRs), previamente descritos, para estudiar la diversidad genética de 50 variedades de albaricoquero tanto tradicionales como nuevas variedades procedentes de diferentes programas de mejora de diferentes países. Los análisis de diversidad realizados mediante el software estadístico R han permitido estudiar la variabilidad genética de los diferentes genotipos. Se han identificado 3 genotipos que corresponden a la misma variedad (sinonimias). Además, se han establecido las relaciones filogenéticas existentes entre los genotipos estudiados mediante la creación de un dendrograma. Se ha identificado la presencia de 6 grupos cladísticos que muestran una tendencia de agrupación relacionada con el programa de mejora del que proviene cada variedad y permiten esclarecer las variedades utilizadas como genotipos parentales en ellos. Los SSRs empleados han permitido estudiar la estructura genética del grupo de genotipos estudiados mediante diferentes análisis. No se ha encontrado una clara diferenciación poblacional, lo que puede ser debido al uso común de genotipos parentales en los diferentes programas de mejora ya que comparten objetivos.

In the last years, the release of an increasing number of new cultivars from different breeding programs is resulting in an important renewal of plant material worldwide. However, local varieties constitute a source of genetic traits of interest. Thus, it is important to conserve and study this genetic pool in order to preserve morphological and phenological characters. In this work, a set of 7 previously-described microsatellite markers (SSRs) has been selected in order to study the genetic diversity of 50 apricot cultivars, including both traditional and new cultivars from different breeding programs in different countries. The analysis of the diversity was carried out using software R. The study of the genetic variability of the different genotypes has resulted in the identification of three synonymies. In addition, the genetic relationships among the accessions studied have been represented in a dendrogram. The presence of 6 cladistic groups shows a tendency of the breeding program. This information could be useful to clarify which genotypes have been used as parentals in them. We identified genetic structure in the group of the genotypes by different population genetic analyses. There is no clear population differentiation, which is consistent with the use of common parental genotypes in the different breeding programs since they share some objectives.

En els últims anys, s'han desenvolupat diversos programes de millora a tot el món per a donar solució a diferents problemes que presenta el cultiu de l'albercoquer el que ha provocat una intensa renovació varietal, amb la introducció de noves varietats que estan desplaçant a algunes varietats tradicionals. No obstant això, les varietats locals són una important font natural de caràcters d'interès, per la qual cosa és important la seva conservació i l'estudi dels recursos genètics locals. En aquest treball s'han utilitzat 7 marcadors microsatèl·lits (SSRs), prèviament descrits, per a estudiar la diversitat genètica de 50 varietats d'albercoquer tant tradicionals com noves varietats procedents de diferents programes de millora de diferents països. Les anàlisis de diversitat realitzats mitjançant el programari estadístic R han permès estudiar la variabilitat genètica dels diferents genotips. S'han identificat 3 genotips que corresponen a la mateixa varietat (sinonímies). A més, s'han establert les relacions filogenètiques existents entre els genotips estudiats mitjançant la creació d'un dendrograma. S'ha identificat la presència de 6 grups que mostren una tendència d'agrupació relacionada amb el programa de millora del qual prové cada varietat i permeten esclarir les varietats utilitzades com a genotips parentals en ells. Els SSRs empleats han permès estudiar l'estructura genètica del grup de genotips estudiats mitjançant diferents anàlisis. No s'ha trobat una clara diferenciació poblacional, la qual cosa pot ser degut a l'ús comú de genotips parentals en els diferents programes de millora ja que comparteixen objectius.