De la Administración Guttenberg a la Administración Internet: resistencias a su implementación en la administración municipal española

Abstract

Sin necesidad de acudir a la teoría del simulacro de Baudrillard, no parece descabellado sostener que la sociedad, hablando metafóricamente, puede contemplarse como una función teatral. Cada uno de sus intérpretes, en sociología llamados, significativamente, actores, representa un papel acorde con sus intereses, aspiraciones o necesidades y la sociedad no es más que un juego de poder derivado de las interrelaciones entre los mismos. Lógico corolario de esta premisa, la administración electrónica puede contemplarse como una obra teatral más en la que los diversos actores intervinientes no buscan sino satisfacer sus intereses. En este juego de poder la titularidad pública o privada de los derechos de propiedad intelectual necesarios para prestar el servicio público de administración electrónica cobra especial relevancia en la medida en que la titularidad privada lastra el fin legalmente exigido: la interoperabilidad. Si a esto añadimos la estructura territorial del estado español y la distribución competencial entre las administraciones locales, autonómicas y estatal, no nos puede extrañar que, con estos polvos nos encontremos con un lodazal de reinos de taifas con administraciones electrónicas atomizadas. Y este es precisamente el problema: la administración electrónica por su propio concepto y destinatario exige una interrelación entre los diversos actores, ya no derivada tanto del buen funcionamiento de un servicio público, como de la necesaria interoperabilidad entre los diversos aplicativos.

Sense necessitat d'acudir a la teoria del simulacre de Baudrillard, no sembla desgavellat sostenir que la societat, si parlem metafòricament, es pot contemplar com a una funció teatral. Cadascun dels seus intèrprets, anomenats en sociologia, significativament, actors, representa un paper d'acord amb els seus interessos, aspiracions o necessitats i la societat no és més que un joc de poder derivat de les interrelacions entre aquests actors. Lògic corol.lari d'aquesta premissa, l'administració electrònica pot contemplar-se com a una obra teatral més en què els diversos actors intervinents no busquen sinó satisfer els seus interessos. Dintre d'aquest joc de poder la titularitat pública o privada dels drets de propietat intel.lectual que calen per a prestar el servei públic d'administració electrònica adquireix especial rellevància en la mesura que la titularitat privada llastra el fi legalment exigit: la interoperabilitat. Si a tot açò afegim l'estructura territorial de l'estat espanyol i la distribució competencial entre les administracions locals, autonòmiques i estatal, no ens pot estranyar que, amb aquesta pols ens trobem un fang de regnes de taifes amb administracions electròniques atomitzades. I aquest és precisament el problema: l'administració electrònica pel que fa al seu concepte i destinatari propis, exigeix una interrelació entre els diversos actors, ja no derivada tant del bon funcionament d'un servei públic, com de la necessària interoperabilitat entre els diversos aplicatius.

Without needing to come to the theory of Baudrillard's sham, it does not seem crazy to believe that society, if we talk metaphorically, can be contemplated as a theatrical function. Each of her interpreters, in reference to sociology, specifically, actors, represents a role according to their interests, aspirations or needs and the society does not perform any more than a game of power derived from the interrelationships among the above mentioned actors. In logical corollary of this premise, the electronic administration can be contemplated as one more theatrical representation in which the diverse participating actors do not search but rather satisfy their interests. In this game of power, the public or private ownership of the intellectual property rights that are necessary to provide the public service of electronic administration is particularly relevant to the extent that private ownership weighs down the legally required purpose: the interoperability. If to this we add the territorial structure of the Spanish state and the competencial distribution among the local, autonomous administrations and state, it cannot surprise us that, these are the consequences: Taifa kingdoms with piecemeal electronics administrations. And this is the problem: the electronic administration for her proper concept and addressee demands an interrelationship among the diverse actors. Already not derived so much of the good functioning of a public service, because of the necessary interoperability between the diverse applicative ones.