Empreu aquest identificador per citar o enllaçar aquest ítem: http://hdl.handle.net/10609/91606
Títol: Organizaciones autogestionadas: qué son, cuáles son sus características, y qué modelos existen
Autoria: Irazabal Obieta, Joseba
Tutor: Rimbau-Gilabert, Eva  
Resum: L'entorn dinàmic en el qual operen les organitzacions d'avui dia exigeix una alta capacitat d'adaptació davant els canvis inesperats que poden ocórrer. Això ha portat al fet que les organitzacions busquin noves estructures que els permetin la necessària flexibilitat per adaptar-se a les noves situacions. Les estructures jeràrquiques tradicionals no semblen ser les més adequades per a la situació actual, i estan apareixent noves formes organitzacionals basades en l'autogestió. L'autogestió ofereix a les organitzacions una major flexibilitat a l'donar poder als seus empleats en la presa de decisions. Com veurem més endavant, les organitzacions autogestionades es basen en formes de gestió participatives, on els empleats passen a adquirir majors nivells d'autoritat i responsabilitat sobre les seves activitats diàries, però sí sobre la preses de decisions estratègiques. Hi ha un debat entre els defensors de les estructures jeràrquiques i els defensors dels equips autònoms. D'una banda, a les estructures jeràrquiques se'ls critica la seva falta de dinamisme, és a dir, la seva lentitud de resposta davant els ràpids canvis de l'entorn. De l'altra, als equips autònoms se'ls critica la seva vulnerabilitat per emmagatzemar el coneixement generat. Les organitzacions autogestionades mantenen una mínima estructura jeràrquica i organitzen a les persones en equips autònoms, on les persones adquireixen un major grau de llibertat en la presa de decisions relacionades amb el seu treball diari. Podríem dir que s'aprofiten dels beneficis tant de les estructures jeràrquiques com dels equips autònoms. Hi ha diversos models que serveixen de guia a les organitzacions que volen adequar la seva estructura a l'autogestió: la sociocràcia, la poliarquia, l'holacracia, el model responsive i les organitzacions Teal. Veurem que alguns d'aquests models tenen al darrere una organització que promou i es lucra gràcies a l'adopció del seu model per part d'altres organitzacions. En aquest sentit, analitzarem quines són les característiques de cada model, així com les crítiques que es fan des dels sectors tradicionals a les pràctiques d'autogestió. Finalment, s'ofereixen les conclusions a què ha arribat l'autor del treball. Es dóna resposta a les preguntes plantejades per a aquesta investigació, es proporcionen les implicacions per a la pràctica de la direcció d'organitzacions i les implicacions per a futures investigacions, s'assenyalen les limitacions que ha tingut aquest treball, i es consideren algunes implicacions ètiques i socials de la adopció d'estructures autogestionades.
Paraules clau: autogestió
jerarquia
holacràcia
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/masterThesis
Data de publicació: 26-jun-2018
Llicència de publicació: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/  
Apareix a les col·leccions:Trabajos finales de carrera, trabajos de investigación, etc.

Arxius per aquest ítem:
Arxiu Descripció MidaFormat 
jirazabaloTFM0618memoria.pdfMemoria del TFM830,5 kBAdobe PDFThumbnail
Veure/Obrir
Comparteix:
Exporta:
Consulta les estadístiques

Aquest ítem està subjecte a una llicència de Creative Commons Llicència Creative Commons Creative Commons