La identidad anónima en los nuevos medios

Abstract

En esta investigación se analiza la incorporación de un signo propio de la cultura cibernética, como es la identidad anónima, a los circuitos de nuevos medios de comunicación consolidados en el panorama mediático de España tras un proceso de convergencia cultural. La escritura pública desde el anonimato, sin ser nueva, ha vivido una revitalización con la expansión de Internet. Las redes sociales son hoy lugar de convivencia, pero también territorio en disputa, entre una cultura positivista y mercantil que promueve la identificación de cada persona con su identidad civil y una cultura cibernética, heredada de las ciberutopías, más tolerante con las posibilidades performativas de la identidad virtual. Los objetivos de este trabajo son comprender la función social del anonimato en la expresión pública y en la defensa de las libertades, conocer las características de las identidades anónimas y entender el papel de los nuevos medios en este asunto. Para ello, se analizan las relaciones conceptuales y prácticas entre los conceptos de anonimato, privacidad, seudonimia y heteronimia, se ofrecen antecedentes del anonimato en la tradición periodística y literaria y se propone una reflexión acerca de la función autor en las identidades virtuales. La metodología consiste en el estudio de dos casos singulares, el de los tuiteros y columnistas Barbijaputa y Gerardo Tecé. Entre otros hallazgos, se comprueba la importancia de desplegar o diferenciar dos dimensiones en cada uno de los siguientes ejes: anonimato informático / anonimato discursivo; sujeto-actor / sujeto-locutor; efectos del anonimato hacia el que se anonimiza / efectos del anonimato hacia los otros.

En aquesta recerca s'analitza la incorporació d'un signe propi de la cultura cibernètica, com és la identitat anònima, als circuits de nous mitjans de comunicació consolidats en el panorama mediàtic d'Espanya després d'un procés de convergència cultural. L'escriptura pública des de l'anonimat, sense ser nova, ha viscut una revitalització amb l'expansió d'Internet. Les xarxes socials són avui lloc de convivència, però també territori en disputa, entre una cultura positivista i mercantil que promou la identificació de cada persona amb la seva identitat civil i una cultura cibernètica, heretada de les ciberutopías, més tolerant amb les possibilitats performatives de la identitat virtual. Els objectius d'aquest treball són comprendre la funció social de l'anonimat en l'expressió pública i en la defensa de les llibertats, conèixer les característiques de les identitats anònimes i entendre el paper dels nous mitjans en aquest assumpte. Per a això, s'analitzen les relacions conceptuals i pràctiques entre els conceptes d'anonimat, privacitat, seudonimia i heteronimia, s'ofereixen antecedents de l'anonimat en la tradició periodística i literària i es proposa una reflexió sobre la funció autor en les identitats virtuals. La metodologia consisteix en l'estudi de dos casos singulars, el dels tuiteros i columnistes Barbijaputa i Gerardo Tecé. Entre altres troballes, es comprova la importància de desplegar o diferenciar dues dimensions en cadascun dels següents eixos: anonimat informàtic / anonimat discursiu; subjecte-actor / subjecte-locutor; efectes de l'anonimat cap al qual es anonimiza / efectes de l'anonimat cap als altres.

This investigation analizes the incorporation of a cyberculture sign, such as the anonymous identity, to the circuits of new media consolidated in the Spanish media landscape after a cultural convergence process. The anonymous public writing is not new but has been revitalized with the Internet expansion. Social media is today a place for coexistence, but also a disputed territory, of a positivist and mercantilist culture that promotes the identification of each person with his civil identity as well as a cybernetic culture, inherited from cyberutopias, more tolerant with the performative possibilities of virtual identity. The goals of this project are to understand the social function of anonymity in the public expression and in the defense of liberties, to know the characteristics of the anonymous identities and to appreciate the role of the new media in this matter. In order to do so, this work analizes the conceptual and practical relations between the concepts of anonymity, privacy, pseudonimity and heterominity, it offers background information on the anonymity in the journalistic and literary tradition and it suggests a reflection about the author function in virtual identities. The methodologhy consists in the study of two singular cases, those of the twitterers and columnists Barbijaputa and Gerardo Tecé. Apart from other findings, the study shows the importance of displaying two different dimensions for each of the following core ideas: informatic anonymity ¿ discursive anonymity; actor-subject ¿ speaker-subject; anonymity effects on the one who is anonymized ¿ anonymity effects on the rest.