La 3a edat d'or de les sèries de televisió : La construcció social d'una legitimació

Abstract

Ens trobem en el moment de la història en què no només es produeixen i consumeixen més sèries de televisió sinó que se'n parla més d'elles. Aquesta conversa porta adherida una reclamació de legitimació que afirma que la ficció televisiva del segle XXI és televisió de qualitat, molt millor que la que es feia amb anterioritat, que és art, que és, en definitiva, alta cultura. Els agents principals del món de les sèries de televisió (la indústria, la crítica especialitzada, els espectadors, etc.) branden els mateixos arguments que, repetidament, s'han emprat per legitimar qualsevol expressió cultural. Ho fan, cadascun d'ells però, amb uns motius propis, amb un interès que resulta en un equilibrat ecosistema de conveniències en què tots els agents reforcen la idea de la legitimació de la ficció televisiva. El present treball, doncs, cataloga els diferents tipus de legitimació i posa en relleu aquestes motivacions interessades dels agents, exposant la construcció social que suposa l'anomenada 3a edat d'or de les sèries.

Nos encontramos en el momento de la historia en el que no sólo se producen y consumen más series de televisión sino que se habla más de ellas. Esta conversación lleva adherida una reclamación de legitimación que afirma que la ficción televisiva del siglo XXI es televisión de calidad, mucho mejor que la que se hacía con anterioridad, que es arte, que es, en definitiva, alta cultura. Los agentes principales del mundo de las series de televisión (la industria, la crítica especializada, los espectadores, etc.) blanden los mismos argumentos que, repetidamente, se han empleado para legitimar cualquier expresión cultural. Lo hacen, cada uno de ellos, sin embargo, con unos motivos propios, con un interés que resulta en un equilibrado ecosistema de conveniencias en el que todos los agentes refuerzan la idea de la legitimación de la ficción televisiva. El presente trabajo, pues, cataloga los diferentes tipos de legitimación y pone de relieve estas motivaciones interesadas de los agentes, exponiendo la construcción social que supone la llamada 3a edad de oro de las series.

We are in the moment of history in which not only more television series are produced and consumed, but also more discussed. This conversation includes a claim of legitimacy that states that 21st century television fiction is quality television, much better the one previously produced, art, or, in short, highbrow. The main actors in the world of television series (the industry, the culture critics, the audience, etc.) use the same arguments that, repeatedly, have been used to legitimize any cultural expression. They do it, each one of them, however, with their own motives, with an agenda, resulting in a balanced ecosystem of conveniences in which all the agents reinforce the idea of the legitimization of television fiction. The present work, thus, catalogs the different types of legitimacy and highlights these motivations of the agents, exposing social construction that the so called 3rd golden age of the series supposes.